APSOCECAT

Treballant per a un futur per a les persones amb sordceguesa

IMG_0950.0.jpg
Inici Apsocecat Cartes

Cartes

1.000 Gràcies

Correu electrònic Imprimeix PDF

Encara amb el bon record d'aquest diumenge solidari a la memòria, des d'APSOCECAT agraïm a tots els qui van fer-lo possible, començant per les més de 200 persones que hi van assistir!

També destaquem la professionalitat dels amics que converteixen la seva solidaritat amb feina ben feta. Per la seva tasca el diumenge ens traiem el barret, i aplaudim i fem una abraçada a:

 

  • Farrassa, pel seu entusiasme i per un dinar immillorable, digne del millor restaurant.
  • Ambaparà, per la seva solidaritat i motivació, amb músics així hi ha festa cada dia de l'any.
  • A S.O.S, per facilitar tot el material necessari per al concert, treballant fora d'hores i de forma altruista.
  • Al Casal de Joves de Sabadell, per facilitar l'espai i per col·laborar en tot el que els hem demanat.
  • Als voluntaris, per les seves ganes i la seva incondicionalitat fins i tot en diumenge, i per regalar-nos una cançó molt emotiva que ens va posar la pell de gallina.
  • A les famílies que mouen, mar, terra i aire per tal que els seus fills puguin disposar de les oportunitats que es mereixen.
  • A Congelados Rojo per les gambes i tot els ingredients necessaris per fer el dinar.
  • A Guido Dettoni pel seu regal de la Deafblind Shape.

 

A tots, mil gràcies per afegir-vos a la celebració del nostre 10é aniversari!

 

Carta d'una mare

Correu electrònic Imprimeix PDF
I VA ARRIBAR EL MES DE SETEMBRE...

... Truca el telèfon. Hi sóc, però no contesto. Ara ja no.
Dia 8 de setembre, vespre: la meva vida torna a la normalitat. Resto immersa en el silenci, l’aïllament i la tristor; tristor de no poder fer el que vull, sinó el que vol; el que “ella” vol i, de resultes d’aquesta voluntat, tolera que sa mare actui en el marc que la “senyora” determina.

Sempre d’amagat i fugint de la seva presència...

Però positivitzem. Set dies endarrere, l’1 de setembre, la deixava a Sants en companyia d’una colla fantàstica de monitores d’APSOCECAT camí de Palamós.
Oh Déu!! El camí de tornada a casa ja era una delícia. Primer de tot aquella tranquil·litat d’esperit que em provocava el fet de saber-la envoltada de gent que l’entén i l’atén. Segon, pensar que voltaria i aniria allà on, amb mi, mai accediria. Tercer... la meva sensació de llibertat. Llibertat per telefonar quan vulgui, llibertat per parlar amb la veïna i dir-li quelcom, llibertat per fer, o no, coses a casa. Notar... que no sento el meu espai vital envaït constantment. Aquell “tocar” continu de braç, espatlla, pit, panxa... i ja no dic més; bé per a cridar l’atenció, bé per molestar, bé per... PROU !!! Set dies de fàbula, treballant, vivint a casa... convivint de forma relaxada amb els altres. Idíl·lic.

La felicitat no té preu; és salut i benestar.

Necessitem a crits tot allò que ens la provoca:  VOLEM MÉS RESPIRS D’APSOCECAT !!!!

Pietat Fabo.

 

Carta d'una mare als voluntaris

Correu electrònic Imprimeix PDF

Benvolguts voluntaris:


Escric aquestes línies perque us vull transmetre les sensacions que hem tingut durant aquesta setmana de colonies d’Apsocecat.
Dilluns quan varem acompanyar la Marta ho vam fer amb il.lusió , ganes i sobretot molta tranquil.litat, no tant sols perquè per nosaltres començava una setmaneta de “ relax “  sino perquè sabiem que les persones que es farien càrrec d’ella i dels altres nens durant aquests dies ho farien amb moltes ganes, dedicació, cura i afecte. Nosaltres que estem “ curtits “ amb el tema de colonies amb la Marta us podem assegurar que les d’Apsocecat son les millors per a ella, per la manera de fer i de funcionar, per les activitats que estan pensades especificament per aquests nens, en fi.... un seguint de condicionants que ens fan sentir molt afortunats de tenir les persones que tenim al nostre costat : Coordinadors i voluntaris d’APSOCECAT.

Us volem donar les gràcies per la vostra dedicació, les ganes d’aprendre i voler fer-ho bé, pero sobretot per l’afecte , confiança i estimació que transmeteu als nostres fills i tambè a les seves famílies, sempre ho he dit i ho repeteixó : no hi ha prou diners al món ni paraules per escriure, per agraïr l’ actitud i el compromis de les persones voluntàries, ni tampoc per agraïr als coordinadors d’aquesta i altres activitats la seva feina tan professional, les hores i hores de dedicació, les angoixes, la  preocupació perquè tot surti bé, perquè els nens estiguin i s’ho passin bé..... sempre al peu del canó, els sentim aprop nostre , tenim una gran sort !

Espero encoratjar-vos perquè no defalliu, perquè persevereu en la vostra tasca i sobretot perquè continueu  amb els nostres fills i amb nosaltres,  l’ associació , durant molt i molt temps  i quan les ganes, les forces o la motivació us fallin...... penseu en el somriure dels nostres nens, en lo feliços que els feu . Hi ha millor mostra d’agraïment que aquesta ?Moltes gràcies:  COORDIS I VOLUNTARIS


Barcelona, 9 de setembre de 2008

Gemma
 

"Una bona causa per a fer equip"

Cor dibuixat a partir de la unió de punts

Ajuda a la Sordceguesa comprant el seu símbol, la "Deafblind Shape"
Bàner

Amb el suport de:

Visites

Avui37
Ahir71
Setmana108
Mes432
Total30678