Va crear el taller Handsmatter (un joc de paraules en anglès que vol dir la materia de les mans o les mans són importants, segons com s’interpreti) per persones amb sordceguesa. El 2009, APSOCECAT va dur-lo a terme amb la direcció de Guido Dettoni, i el tacte va ser el centre de l’experiència artística. L’activitat va tenir continuïtat i va quedar recollida com un dels esdeveniments més significatius de l’associació.

En aquest taller es crea la Deafblind Shape (la forma de la sordceguesa, en anglès), una petita escultura tàctil elaborada en col·laboració amb les persones amb sordceguesa que hi van participar, després d’haver sostingut a les mans el material i d’haver-lo explorat mitjançant el tacte.

El més significatiu és que Dettoni va donar l’obra a l’associació, de manera que els beneficis obtinguts per la venda de les seves rèpliques es destinaven íntegrament a donar suport al treball amb persones sordcegues.

Una persona amb sordceguesa subjecta el material amb el qual es va donar forma a la Deafblind Shape amb l’ajuda de la seva referent.

Participació de Guido Dettoni a la Conferència Europea sobre Sordceguesa amb el taller Handsmatter.

A més, va participar en la Conferència Europea sobre Sordceguesa celebrada a Barcelona en 2014, Make a Noise about the deafblindness across Europe. En aquesta conferència va dirigir un taller interactiu de Handsmatter, destacant l’enorme potencial comunicatiu del tacte i la seva importància per les persones amb sordceguesa. Dettoni va conduir l’activitat posant l’èmfasi en el tacte com a via de comunicació i de coneixement.

La seva implicació anava més enllà de la creació artística. Compartia una idea que encaixava molt bé amb la missió d’APSOCECAT: el tacte no és un sentit secundari, sinó una forma completa de comunicació i de percepció del món. Mentre per la majoria de les persones, la vista és el principal canal d’informació, per moltes persones amb sordceguesa el tacte és un mitjà fonamental per comunicar-se, aprendre i relacionar-se. L’art de Dettoni pretenia, precisament, reivindicar aquest fet.

Per això, en lloc de fer escultures per ser vistes, feia escultures per ser tocades. Des de la seva perspectiva, l’experiència tàctil permetia comprendre aspectes de la realitat que la visió per si sola no aconsegueix captar. Aquesta filosofia va convertir la seva col·laboració amb APSOCECAT en una fet molt coherent: l’art no és un complement, sinó una eina d’inclusió, comunicació i sensibilització social.

Finalment, com a comiat, compartim una poesia del propi Guido Dettoni della Grazia, que reflecteix l’essència de la seva manera d’entendre l’art, el tacte i la condició humana:

La forma ens parla d’un rostre que no té ulls
D’algú que no veu
D’unes orelles que són orifici
Pel qual el so passa i no es queda
El món no pot ser escoltat
Les dues meitats d’un rostre apareixen
En el contorn d’una forma
Que es manté entre les mans
Mans, que creuades una damunt de l’altra,
Troben amb els polzes els ulls que no estan
Mans, que amb les seves palmes
Troben les orelles i tapen l’orifici
El gest com a signe, ens parla de sordceguesa
La forma és un símbol i en tocar-la, ens toca

Dues mans subjecten el material amb el qual es va elaborar la Deafblind Shape.