Professionals

La primera formació reglada per a l’atenció directa a persones amb sordceguesa s’estableix l’any 1996 amb títol de Tècnic Superior en interpretació de Llengua de Signes, titulació que acredita a professionals intèrprets i guia-intèrprets, per a persones sordes i amb sordceguesa. No es tracta d’una formació específica per a l’atenció a persones amb sordceguesa, sobretot per a aquelles persones amb alt nivell de dependència i baix nivell comunicatiu.

A partir de la reforma educativa de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) s’estableix pel curs 2015-2016 un nou títol de Tècnic Superior en Mediació Comunicativa, amb la intenció de suplir al de Tècnic Superior en interpretació de Llengua de Signes, que passa a ser formació universitària.

El nou perfil professional de mediadors comunicatius no substitueix sota cap concepte al d’intèrprets o guia-intèrprets, són perfils professionals diferents, però mai substitutius un de l’altre.

La figura del mediador en sordceguesa, malauradament avui en dia no és una titulació oficial ni compta amb uns estudis reglats. Des d’APSOCECAT es valora aquest professional com la figura idònia per a l’atenció al col·lectiu i es fan formacions internes per als professionals de l’associació, vist que les vigents titulacions reglades actuals tenen carències formatives per a atendre la complexitat de l’univers de persones amb sordceguesa.

Cal remarcar, que tant si es tracta d’una figura professional com d’una altra, el treball es realitza sempre en proporció d’un professional per cada usuari, és a dir, en ràtio 1 a 1.

Seguidament es detallen els diferents perfils professionals.

El guia-intèrpret de llengua de signes basa la seva funció en la interpretació neutral entre la persona amb sordceguesa i l’entorn, facilitant així la comunicació i la interacció amb les persones que no dominen la llengua de signes.

• Llengua de signes. És coneixedor a alt nivell de la llengua de signes, així com de les possibles adaptacions de la mateixa i dels sistemes augmentatius i alternatius més usats per les persones amb sordceguesa.

• Guia, orientació i mobilitat. Altra funció d’aquest professional és fer de guia, per tal de garantir el desplaçament de la persona amb sordceguesa amb plena confiança i seguretat. Compta amb coneixements de tècniques de guia.

• Tipus d’intervenció. Aquest professional manté un rol totalment neutral, es basa en interpretar les informacions amb la màxima exactitud possible. També facilita la comprensió de l’espai físic mitjançant la descripció de l’entorn. El guia intèrpret treballa en base a un codi deontològic que marca la correcta línia  d’actuació de la seva tasca. Acostuma a treballar de forma individual, atenent a serveis puntuals i a diferents usuaris. En el cas de treballar en centres educatius, el guia-intèrpret treballa en coordinació amb l’equip docent i atenent a un estudiant en ràtio 1 a 1, durant tot el curs o durant un llarg període de temps.

• Perfil d’usuaris. És un perfil professional idoni per a persones amb sordceguesa adquirida competents en llengua de signes o un altre sistema comunicatiu usat amb fluïdesa i amb alt nivell d’autonomia.

• Titulació. La figura del guia-intèrpret de llengua de signes està inclosa en el codi de Clasificación Nacional de Ocupaciones (CON). Aquesta titulació s’obté amb el Grau de Traducció i Interpretació de Llengües, on la llengua de signes es pot escollir com a segona llengua, és una formació que es basa principalment en la interpretació.  Antigament, aquest títol també es podia obtenir mitjançant el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Interpretació de Llengua de Signes, que actualment ja no existeix.

La tasca del mediador comunicatiu es centra en la intervenció social i/o educativa dins dels diferents entorns de persones sordes, amb discapacitat auditiva i amb sordceguesa, que no compten amb les competències lingüístiques necessàries per a comunicar-se de manera autònoma. També treballa i intervé amb persones que presenten dificultats de comunicació, llenguatge i parla tot i no tenir discapacitat auditiva ni visual.

• Llengua de signes. És coneixedor de la llengua de signes i dels sistemes alternatius i augmentatius de comunicació.

• Guia, orientació i mobilitat. Entre les seves funcions està la de realitzar acompanyaments aplicant tècniques de guia-vident i adaptant la forma comunicativa a la situació i a les característiques i necessitats de la persona.

• Tipus d’intervenció. La seva tasca es centra en una intervenció per promoure l’autonomia dels usuaris mitjançant l’aplicació de programes en l’entorn familiar, educatiu i social. Es busca desenvolupar les habilitats lingüístiques necessàries per a una millor comunicació i participació social.Els mediadors comunicatius formen part d’un equip interdisciplinari que desenvolupa un programa d’intervenció específic elaborat en funció de les característiques i necessitats de cada usuari.

• Perfil d’usuaris. És un perfil professional adient per a persones amb sordceguesa congènites o adquirides, usuàries o no de la llengua de signes i que es caracteritzen per una competència lingüística limitada i necessiten d’una atenció i adaptació més específica que la que ofereix un guia-intèrpret.

• Titulació. La figura del Tècnic en mediació comunicativa està inclosa en la Clasificación Nacional de Ocupaciones (CNO). Aquesta titulació s’obté amb el Cicle Formatiu de Grau Superior de Mediació Comunicativa, titulació que es va establir l’any 2014.

El mediador en sordceguesa centra la seva tasca en proporcionar oportunitats d’aprenentatge i vinculació adaptades a les capacitats i interessos de la persona amb sordceguesa. Treballa en base a un pla d’atenció individual realitzat per un equip professional multidisciplinari.

• Llengua de signes. És coneixedor de la llengua de signes, així com dels sistemes alternatius i augmentatius de comunicació utilitzats per persones amb sordceguesa.

• Guia, orientació i mobilitat. Entre les seves funcions es troba la de realitzar acompanyaments i per això és un professional que compta amb bons coneixements de guia per a persones amb sordceguesa així com de tècniques d’orientació i mobilitat per a persones amb sordceguesa.

• Tipus d’intervenció. La seva tasca és promoure i facilitar la connexió de la persona amb sordceguesa amb  l’entorn, procurant, a més a més, el desenvolupament personal, treballant per a potenciar l’autonomia de la persona amb sordceguesa. Amb aquest fi realitza adaptacions en l’entorn que faciliten la comprensió i la interacció amb el mateix. Aquest professional crea un vincle personal de confiança i empatia amb cada usuari, en oposició al rol neutre del guia-intèrpret. És un actor implicat que intervé en les situacions de la persona amb sordceguesa, mitjançant un diàleg. En ocasions el mediador en sordceguesa assumeix un rol similar al d’assistent personal per a la vida independent, però en general es tracta d’una figura socioeducativa que està realitzant una intervenció.

• Perfil d’usuaris. És un perfil professional orientat a l’atenció de persones amb sordceguesa congènita i adquirida, que es caracteritzen per un nivell mig i baix d’autonomia i  que necessiten d’una atenció i adaptació més específica que la que ofereix un guia-intèrpret. Pot tractar-se de persones amb sordceguesa usuàries o no de la llengua de signes, així com d’usuàries de qualsevol sistema alternatiu o augmentatiu de comunicació.

• Titulació. La figura del mediador en sordceguesa no està inclosa en la Clasificación Nacional de Ocupaciones (CNO), i no té formació oficial reglada. Aquest professional no compta amb una titulació ni estudis propis reglats, la formació que reben és la impartida per les pròpies entitats que treballen amb el col·lectiu de persones amb sordceguesa.

El quadre reflecteix el què en l’experiència de l’APSOCECAT és l’ideal quant a les competències que requereixen els professionals que treballen directament amb persones amb sordceguesa. Cal tenir en comptes que el col·lectiu de persones sordcegues és molt variat. Cada cas és diferent en funció de si existeixen restes visuals o auditius, de si hi ha discapacitats o malalties afegides, dels sistemes de comunicació que faci servir, etc. Per això es necessari disposar d’un ampli ventall de recursos comunicatius i assistencials que permetin gestionar les diferents situacions que es presentin amb cada nou usuari.

Evidentment, al terreny laboral hi ha professionals amb diferents nivells de coneixements, depenent també de la trajectòria laboral que cadascú tingui. És clar que un mediador procedent de Pedagogia, per exemple, tindrà una base diferent que un que vingui amb una titulació d’interpretació. Però, l’ideal per poder treballar amb total competència amb els diferents perfils de persones amb sordceguesa, i el reptes que en suposa, és el què es veu descrit al quadre.

Cal remarcar que aquesta no és una figura professional, sinó que es tracta de qualsevol persona que amb habilitats innates desenvolupa una tasca de comunicació amb persones amb sordceguesa. Pot tractar-se de familiars, amics o coneguts que, amb un alt grau d’empatia i sensibilitat, fan acompanyaments comunicatius sense necessitat de ser coneixedors de la llengua de signes o dels sistemes de comunicació alternatius. Per comunicar-se es fan valer de la intuïció i de la repetició, sobre la base del sistema que espontàniament fa servir la persona sordcega.