APSOCECAT trasllada al Departament de Drets Socials la urgència d’un finançament sostenible i el reconeixement específic de la mediació en sordceguesa
El passat 14 de gener de 2026, representants d’APSOCECAT es va reunir amb el Departament de Drets Socials amb l’objectiu d’abordar la situació actual de les persones amb sordceguesa de Catalunya, així com la delicada situació financera en què es troba l’entitat.
Durant la sessió, l’associació va presentar dos documents clau sobre la situació de la sordceguesa a Catalunya, basats en les dades de l’enquesta EDAD 2020. Aquesta informació confirma que la sordceguesa afecta majoritàriament dones i persones grans, un perfil que sovint passa desapercebut en els diagnòstics. En aquest sentit, es va reivindicar la urgència de millorar els mecanismes de detecció de casos, especialment en centres residencials, per tal que aquestes persones puguin accedir als recursos que necessiten.
La figura del Mediador vs. l’Assistent Personal
Un dels eixos centrals de la reunió va ser la clara distinció entre la figura de l’Assistent Personal i la del Mediador en Sordceguesa. El president de l’entitat, Ricard López, va defensar que, si bé la llei contempla l’assistent personal (sovint orientat a la discapacitat física), les persones amb sordceguesa no necessiten només cuidadors, sinó mediadors comunicatius en sordceguesa.
Aquesta figura professional requereix unes competències comunicatives específiques i, sobretot, un paper actiu per connectar la persona amb el seu entorn, permetent-li viure de forma plena. Com a resposta a aquesta reivindicació, el Departament va convidar l’entitat a participar en el futur procés de regulació de l’Assistent Personal, previst per al 2027, per garantir que s’hi incloguin les especificitats de la discapacitat sensorial.
Compromís de futur
La reunió va servir per establir vies de col·laboració amb l’objectiu de salvaguardar la continuïtat dels projectes vitals d’APSOCECAT. L’entitat ofereix serveis d’alta especialització i expertesa que actualment no estan coberts pel sistema públic, fet que fa imprescindible assegurar-ne la viabilitat.
Aquest diàleg institucional suposa un pas endavant per definir quins recursos específics —com la mediació especialitzada o l’adaptació a les residències— són necessaris per atendre correctament la sordceguesa i com es pot articular la col·laboració amb l’administració per fer efectius els drets del col·lectiu.