El passat 27 d’abril, APSOCECAT va organitzar un taller de preparació de còctels sense alcohol en una residència per persones grans, amb la participació de tres persones amb sordceguesa. L’activitat, plantejada com una experiència lúdica i participativa, va permetre compartir una tarda diferent, fomentar les relacions socials i crear un espai de convivència entre residents, professionals i persones voluntàries. Més enllà de l’elaboració de les begudes, el taller va esdevenir una oportunitat per potenciar la comunicació, estimular els sentits i afavorir el benestar emocional de les persones participants.

Aquest tipus d’activitats formen part del compromís d’APSOCECAT amb la promoció d’un envelliment actiu, saludable i inclusiu, especialment en el cas de les persones amb sordceguesa, que sovint es troben davant de barreres afegides per participar en la vida social.

L’oci no és únicament una forma d’entreteniment. Diversos estudis han demostrat que la participació en activitats significatives contribueix a mantenir les capacitats cognitives, reforça l’autoestima, afavoreix les relacions socials i ajuda a prevenir la solitud no desitjada i la depressió en les persones grans.

Tallers creatius, activitats culturals, propostes gastronòmiques o espais de convivència permeten mantenir una vida activa i afavoreixen una millor qualitat de vida. Quan aquestes activitats es desenvolupen en un entorn inclusiu, també contribueixen a reforçar el sentiment de pertinença i la participació comunitària.

L’ingrés en una residència és, en moltes ocasions, una decisió necessària per garantir una atenció sociosanitària adequada quan les necessitats de la persona superen els recursos disponibles al domicili.

Tanmateix, aquest canvi comporta sovint una ruptura amb l’entorn habitual, la pèrdua de part de l’autonomia i la disminució dels contactes socials. Sense un acompanyament adequat, poden aparèixer sentiments de solitud, ansietat, depressió i dificultats d’adaptació.

Per aquest motiu, cada vegada pren més importància el model d’atenció cenatrada en la persona, que defensa que totes les persones, independentment de l’edat o de la discapacitat, han de poder continuar desenvolupant activitats significatives, mantenir les seves relacions socials i participar activament en la vida del centre residencial.

Aquesta realitat és encara més complexa per les persones grans amb sordceguesa.

La sordceguesa és una discapacitat específica que comporta la combinació d’una pèrdua visual i una pèrdua auditiva que genera necessitats pròpies de comunicació, accés a la informació, orientació i mobilitat. No es tracta simplement de sumar una discapacitat visual i una auditiva, sinó d’una situació funcional única que requereix suports especialitzats.

En la majoria de residències no existeixen els recursos, els sistemes de comunicació adaptats ni el personal format necessari per atendre aquestes persones. Això dificulta enormement la seva participació en les activitats quotidianes, incrementa el risc d’aïllament social i pot afectar greument la seva salut emocional i la seva qualitat de vida.

Garantir una comunicació accessible, professionals formats i activitats adaptades és essencial perquè les persones amb sordceguesa puguin exercir plenament els seus drets i continuar participant activament en la societat.

Quan es parla de sordceguesa, moltes persones pensen únicament en casos congènits o en una pèrdua completa de visió i audició.  Tanmateix, la realitat és molt més diversa i, en la majoria dels casos, es mantenen restes visuals i/o auditives. És vital poder avaluar aquestes restes per tal que siguin funcionals i útils per la persona.

La sordceguesa es pot classificar en tres grans grups:

Sordceguesa congènita

És present des del naixement o apareix abans de l’adquisició del llenguatge.

Sordceguesa adquirida

Apareix després del naixement, en qualsevol etapa de la vida. Inclou persones:

• amb sordesa que posteriorment perden la visió;
• amb ceguesa que posteriorment perden l’audició;
• o persones que van perdent simultàniament tots dos sentits.

Sordceguesa associada a l’envelliment

L’augment de l’esperança de vida fa que cada vegada siguin més freqüents les persones que desenvolupen simultàniament una pèrdua auditiva i una pèrdua visual durant la vellesa.

Segons un estudi impulsat per FESOCE, aquesta és actualment la realitat majoritària de la sordceguesa a Espanya i a Catalunya. Tot i això, continua sent una realitat molt poc coneguda i sovint infradiagnosticada, fet que dificulta l’accés als recursos específics que aquestes persones necessiten.

Des d’APSOCECAT treballem perquè totes les persones amb sordceguesa, independentment de la seva edat, puguin gaudir d’una vida activa, autònoma i plena.

Organitzem activitats d’oci inclusiu, oferim suport a les famílies, promovem la sensibilització social i impulsem iniciatives perquè els serveis socials, sanitaris i residencials disposin dels recursos necessaris per oferir una atenció adaptada a les necessitats específiques de les persones amb sordceguesa.

Perquè envellir amb qualitat de vida també significa poder comunicar-se, participar, decidir i continuar formant part activa de la societat.