Mor una figura clau i referent de la llengua de signes catalana i la comunitat sorda: Josep Maria Segimon i Valentí.

Nascut l’any 1942 i sord de naixement, en Josep Maria Segimon va ser professor, investigador, artista i activista. En la seva trajectòria, es va dedicar a la defensa, el reconeixement i la dignificació de la llengua de signes catalana, així com a l’activisme per la igualtat lingüística.

Va exercir diversos càrrecs de gran responsabilitat en entitats de referència dins el moviment associatiu, com la presidència de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), la vicepresidència de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE), va ser fundador de la Plataforma LSC, ARA! que tenia com a objectiu el reconeixement oficial de la llengua de signes catalana (LSC) i va ser membre del Consell Social de la Llengua de Signes Catalana. Com a persona sorda, també va formar part de diverses associacions de persones sordes, sovint com a una figura líder que fomentava el pensament crític. Cal destacar també la seva participació en obres de teatre i curtmetratges, la qual cosa li va permetre donar espai a la seva vessant més artística.

La seva tasca en la investigació de la llengua de signes catalana el converteix en un referent: fou Josep Maria Segimon i Valentí qui va proposar fer ús de les sigles LSC inspirades en les de l’ASL (American Sign Language). A més, va tenir un paper molt rellevant en la Proposició no de Llei de la LSC que va donar lloc a la Llei 27/2007, del 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana. A la fotografia del Congrés dels Diputats veiem representants de diverses entitats, entre ells en Josep Maria Segimon i en Ricard López (president d’APSOCECAT), en la jornada en què es va aprovar el reconeixement de la llengua de signes catalana, equiparada a la llengua de signes espanyola.

No podem obviar que va ser una de les figures més destacades en la promoció i ensenyament de la llengua de signes catalana. Va ser professor del Cicle Formatiu d’Interpretació en LSC i va assessorar centres educatius com el CEE de Sords CRAS de Sabadell i el CEE de Sords Josep Pla, segons DifuSord. La decadència de l’educació de les persones sordes a Catalunya l’havia decebut en els darrers anys, ja que Catalunya havia estat avantguardista en aquest àmbit, i defensava que l’alumnat sord havia de tenir accés complet a la informació. Des d’APSOCECAT sempre hem defensat i defensem el dret de les persones sordes i amb sordceguesa a l’accés a la llengua de signes com a dret i agraïm el seu paper tan important en la cura d’aquesta llengua.