El blog de la sordceguesa
Som una entitat de persones per a persones. Quan treballes amb la intenció de millorar el dia a dia de aquells en circumstàncies excepcionals, aprens que tota la resta és secundària. Mai no havíem tingut un blog de la sordceguesa, però tenim tantes històries plenes d’emoció, d’empatia i de lliçons de vida que reclamaven un espai, que finalment n’hem disposat.
Quan et diuen que la teva visita el fa feliç, quan veus que aprèn a fer coses que abans no feia. També si fa un signe que mai no havia fet, i si una mare agraeix el teu suport, ja saps que l’esforç ha valgut la pena. Si el camí es fa en pendent, ja saps que val la pena.
Per això aquest és un espai per a històries de persones per persones. Un dia més emotiu, un altre més tècnic, hi posarem el què vivim en aquesta feina afortunada que tenim. Per això pensem que és “el” blog de la sordceguesa. Benvinguts!
Últimes entrades
Mi bastón hacia el árbol de la vida
30/06/2021 - “Mi bastón hacia el árbol de la vida”, de Roberto Carlos Vázquez, és la història guanyadora en la modalitat en llengua de signes de la II Edició del Concurs de Narrativa de l'Hort d’en Queni.
Bombeta, Bambetes i Bombolla
31/12/2020 - "Bombeta, bambetes i bombolla" és un poema de l'Agustí Vilar, un poeta amb sordceguesa que ens ha volgut regalar aquest escrit per celebrar les festes nadalenques i l'hem volgut compartir amb tots i totes vosaltres per tal d'acabar un any complicat de bona manera
El malèfic confinament que va encongir els dos nois
28/08/2020 - L'amor d'en Dei i el seu xicot era meravellós, exclamava – Estic confinat aquí a casa amb tu i no et perdre de vista ni un segon més, tu ets l'amor de la meva vida i ara hem d'estar junts per sempre en aquesta nova batalla, contra el coronavirus.
El bon dia
24/08/2020 - Comença a fer-se de dia dins de casa. Sento com la llum del Sol m’escalfa suaument mentre continuo estirat. Em fa sentir tant a gust i tranquil que només vull seguir dormint. No tinc res important a fer, així que si vull puc seguir dormint... Que feliç estic!
Recuerdos de una habitación blanca
20/08/2020 - Se despertó sudorosa, fría y temblando. En esos pequeños segundos en los cuales abrió los ojos, no fue capaz de reconocer donde estaba. El sentimiento de miedo la invadió, junto con un pitido insoportable cerca de su oído derecho. Otra vez calma.
Historia de mi grupo de la Fundación
17/08/2020 - Una vez, hace tiempo, cuando yo tenía 8 años, empecé a ir a la Fundación Catalana Síndrome de Down. Allí yo conocí a mi mejor amigo. Se llama Noel y desde ese día en que nos conocimos, jugamos juntos, nos reímos bastante y nos lo pasamos muy bien como buenos amigos que somos.