Imatge del Dia de la Dona 2020 a APSOCECAT amb el grup de dones que va participar al taller d’autodefensa per a dones amb sordceguesa.

08/03/2021

La perspectiva de gènere ha experimentat un auge en els darrers anys, el reconeixement de les desigualtats existents entre homes i dones i la necessitat social de treballar envers la seva eradicació estan cada cop més presents en el nostre dia a dia i en els objectius comuns d’administracions, entitats no lucratives, organitzacions privades i la societat en general. Tot i això, encara queda molt per assolir, pel que totes les iniciatives enfocades al treball per l’equitat de gènere són necessàries. El moviment feminista, a més, cerca la igualtat entre persones amb totes les seves interseccions, és a dir, el reconeixement de tot allò que imposa opressions i privilegis, ja que el gènere és un factor molt rellevant però no l’únic, també la procedència, la identitat de gènere, el color de la pell, l’orientació sexual, l’edat o la discapacitat són condicions que s’afegeixen al fet de ser dona i que sumen desigualtats en les persones. És per això que considerem imperatiu parlar de la dona amb sordceguesa, com a condició de doble o fins i tot triple discriminació perquè una de les desigualtats que pateixen les dones és la invisibilitat, una invisibilitat que també pateixen les persones amb discapacitat i en especial les persones amb sordceguesa, una condició encara molt desconeguda.

Aquesta invisibilització provoca que no existeixin dades estadístiques sobre com afecta la discriminació de gènere a les dones amb sordceguesa, però sí que comptem amb dades sobre la dona amb discapacitat. Aquestes ens indiquen que efectivament la discriminació per a la dona amb discapacitat és doble, ja que té un menor accés a la universitat i al mercat laboral que la dona sense discapacitat tal com apunten les dades de l’Institut Nacional d’Estadística i la Fundació Universia.

Distribució d’estudiants universitaris de graus, primer i segon cicle, per sexes i presència de discapacitat. Font: INE, 2015 i Fundació Universia. Gràfic extret del Monogràfic de l’ODF: Dona i discapacitat. Doble discriminació

Percentatge de persones, amb i sense discapacitat, desocupades per sexes. Font: INE 2015. Infografia extreta del Monogràfic de l’ODF: Dona i discapacitat. Doble discriminació

.

D’altra banda, resulten molt preocupants les dades entorn la violència sexual i masclista, que ens indiquen que les dones amb discapacitat són víctimes, en major mesura d’aquestes violències. Concretament, les dones amb discapacitat han sofert violència sexual per part de les seves parelles o ex-parelles en un 4,7% més que les dones sense discapacitat i han sofert maltractament en un 8,2% més que les dones sense discapacitat.

Dones amb i sense reconeixement legal de discapacitat que han estat obligades a mantenir relacions sexuals per les seves parelles o ex-parelles. Font: Informe del CERMI sobre violència de gènere cap a les dones amb discapacitat a partir de la macroenquesta 2015. Gràfic extret del Monogràfic de l’ODF: Dona i discapacitat. Doble discriminació.

Dones que han sofert maltractament (o no) amb i sense reconeixement legal de discapacitat. Font: Macroenquesta de violència contra la dona 2015. Gràfic extret del Monogràfic de l’ODF: Dona i discapacitat. Doble discriminació.

.

En el cas de les dones amb sordceguesa, tot i no comptar amb dades estadístiques de l’afectació de les violències masclistes i desigualtats per raó de gènere en el seu col·lectiu concret, és clar que la seva condició provoca una major discriminació. D’una banda, es tracta d’un col·lectiu amb un difícil accés a la informació, pel que molt probablement moltes dones amb sordceguesa no tinguin prou coneixement sobre violència masclista o les discriminacions que poden patir. D’altra banda, també és rellevant les dificultats de comunicació per a les persones amb sordceguesa, ja que si una dona amb aquesta condició es troba en una situació de maltractament o agressió sexual pot trobar moltes dificultats en comunicar-ho, ja que al tractar-se de situacions que es donen en la vida íntima i personal de la dona, aquesta haurà de poder disposar d’una persona interlocutora amb la que tingui prou confiança per a poder-li explicar la situació que està vivint. A més, també és probable que la dona amb sordceguesa tingui una gran dependència amb el seu agressor, ja que aquesta no només pot ser econòmica sinó també comunicativa i física, pel que pot ser encara més difícil sortir d’una relació de maltractament.

A Apsocecat, conscients de la rellevància de la perspectiva de gènere, des del 2018 disposem d’un Pla d’Igualtat (2018-2021) i d’una sensibilitat especial per tal d’afavorir la igualtat de gènere. Cal tenir present que les dones són les principals cuidadores de les persones amb discapacitat i que en molts casos, davant l’esforç que suposa tenir cura d’una persona amb sordceguesa, acaben fent-ho soles. En aquest sentit les hores de mediació garanteixen una oportunitat per alliberar aquestes mares cuidadores i oferir-les un temps molt valuós i necessari que afavoreix a equilibrar la balança de la desigualtat. Però, i si enlloc de ser les cuidadores són les pròpies dones amb sordceguesa? Som coneixedors de casos de dones amb sordceguesa, la majoria amb síndrome de Usher, que viuen soles i han tingut cura dels seus fills, de la llar i de si mateixes. No són casos aïllats els que mostren la capacitat i l’empoderament de les dones amb discapacitat. És per això que des d’Apsocecat se’ls hi vol atorgar el valor que realment tenen i col·locar-les en el lloc on elles decideixin estar.

Per tal de compartir experiències i trobades es va crear la comissió de dones amb sordceguesa (tot i que malauradament actualment es troba força aturada per la situació sociosanitària), per escoltar les seves peticions i necessitats i organitzant sessions formatives i lúdiques. Les activitats en les que s’ha participat fins ara han sigut: la cursa de la dona a Barcelona, la celebració del dia de la dona al 2020 amb una xerrada informativa accessible sobre l’origen del dia de la dona i un taller d’autodefensa i la celebració del dia de la dona al 2021 amb la creació, muntatge i edició d’un vídeo en llengua de signes catalana.