Sordceguesa, aventura i neu, una combinació guanyadora

Les activitats d’oci i temps lliure de l’APSOCECAT evolucionen en paral·lel a les necessitats i demandes de les persones amb sordceguesa. El primer respir d’enguany, una escapada a la neu, així ho confirma

20/02/2020

Sant Joan de l’Erm va ser el destí escollit per al primer respir de 2020. Una estació d’esquí en un lloc idíl·lic, vestit d’intens blanc a conseqüència de la borrasca del dies previs.

Realitzada del 24 al 26 de gener, l’escapada va ser l’estrena de les activitats d’oci a la neu. Una excursió organitzada a petició dels usuaris amb sordceguesa adquirida amb un grau elevat d’autonomia. S’hi van apuntar set, el màxim previst per a aquesta ocasió.

L’equip de mediació va acceptar gustós el repte. Com sempre, la mediació es va fa en ràtio 1:1. Un número que proporciona el suport necessari en termes de comunicació, orientació i  mobilitat, així com per explicar les activitats i facilitar familiaritzar-se amb l’equipament. Esquí nòrdic, raquetes i trineu van ser les activitats principals, a més de les caminades pel bosc. Per acabar el dia, jocs de taula i converses al costat de la llar de foc.

Una escapada plena de vivències que confirma que sordceguesa, aventura i neu fan una combinació guanyadora. I que l’oci amb suport és un format idoni per promoure l’apoderament i l’autorealització de les persones, independentment de les seves habilitats específiques en determinades àrees.

Sant Joan de Lerm, una nota periodística (per Agustí Vilar)

Una colla de sordcecs irrompen a la Basseta. Hi vénen amb mediadors, estudiants en practiques i voluntariat. En total, són dinou persones. En efecte, és l’últim cap de setmana de gener del 2020.

Sant Joan de L’Erm, una estació d’esquí de fons, rep els benefactors estralls de la borrasca Glòria. Els gruixos de neu són abundants i de qualitat. L’entitat promociona una sortida d’oci muntanyenc. Entre el col·lectiu de sordcecs, hi ha cinc signants i dos oralistes.

L’activitat és molt completa. Esquí de fons, trineu i raquetes a l’abast de tothom. Els objectius són clars. En primer lloc, fer accessible aquesta pràctica esportiva entre les seves persones associades. En segon lloc, els sordcecs també s’han de fer veure enmig d’un públic que desconeix aquest món. En tercer lloc, intercanvi de coneixences i presa  de consciencia del nostre col·lectiu.

Una persona sordcega és tot el que vulgueu menys un ésser humà obvi. Les sortides d’oci i de caire esportiu, permeten pescar el debat de cadascú.  A més a més, el contacte entre professionals i col·laboradors en el nostre àmbit s’enriqueix exponencialment.

Particularment, als meus64 anys, mai més no diré que la neu només m’agrada a les postals. Per a nosaltres, l’experiència fou memorable. Fins i tot entenc que APSOCECAT ha de fer bandera d’exemples semblants. Combatre l’aïllament de les nostres activitats publiques és una tasca que normalitza rols. Quan un sordcec usa un mòbil només per a comunicar-se amb whatsapps a través d’una línia Braille, fins i tot els professionals tenen dificultats de saber de què parlem.

Per tant, si la neu m’ajuda a aclarir com viu el meu col·lectiu, endavant les atxes.