13/10/2021
Obrim un nou espai. Dins la xarxa també volem ser-hi. Davant els reptes, les persones sordcegues fem com els cargols i les sargantanes. La varietat de mancances i severitats de la nostra discapacitat, no ens acoquina. Orals o signants, l’important és que la comunicació ens aplegui. Incidències, vida quotidiana o denúncies públiques, qualsevol experiència ens enforteix en compartir-la. D’acord, costa més, sovint ens hi entrebanquem. Però, també volem ser actius amb el nostre protagonisme. Sobretot a l’hora de voler ser persones corrents. Aspirem que no hi hagi recels. Qualsevol activitat que fem, senzillament que guanyi la discreció de tothom. Naturalment, la nostra discreció combat la indiferència. És a dir, no volem ser invisibles. A més a més, la xarxa ens apinya. Hi ha moltes coses que volem saber del nostre col·lectiu. La discapacitat és extensa. Ara bé, les possibilitats són intactes. El contacte i l’intercanvi són una eina. Coneixent-les, ens hi adaptem millor. Cargol o sargantana, les persones amb sordceguesa també hi som!
Agustí Vilar
