21 jul., 2026
Homenatge a l’artista Guido Dettoni i la seva col·laboració amb APSOCECAT
Des d’APSOCECAT volem homenatjar la labor artística i social de l’artista italià establert a Barcelona, Guido Dettoni della Grazia (Milà 1946- Barcelona 2026), l’obra i el compromís del qual van contribuir a acostar l’art al món de la sordceguesa, reivindicant el tacte com una forma de comunicació, coneixement i inclusió.
La seva relació amb APSOCECAT (Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa) va ser estreta i duradora. A partir del vincle col·laboratiu, va dur a terme projectes artístics específicament pensats per les persones amb sordceguesa i va posar la seva obra al servei de la sensibilització sobre aquesta discapacitat.
Va crear el taller Handsmatter (un joc de paraules en anglès que vol dir la materia de les mans o les mans són importants, segons com s’interpreti) per persones amb sordceguesa. El 2009, APSOCECAT va dur-lo a terme amb la direcció de Guido Dettoni, i el tacte va ser el centre de l’experiència artística. L’activitat va tenir continuïtat i va quedar recollida com un dels esdeveniments més significatius de l’associació.
En aquest taller es crea la Deafblind Shape (la forma de la sordceguesa, en anglès), una petita escultura tàctil elaborada en col·laboració amb les persones amb sordceguesa que hi van participar, després d’haver sostingut a les mans el material i d’haver-lo explorat mitjançant el tacte.
El més significatiu és que Dettoni va donar l’obra a l’associació, de manera que els beneficis obtinguts per la venda de les seves rèpliques es destinaven íntegrament a donar suport al treball amb persones sordcegues.
Una persona amb sordceguesa subjecta el material amb el qual es va donar forma a la Deafblind Shape amb l’ajuda de la seva referent.
Participació de Guido Dettoni a la Conferència Europea sobre Sordceguesa amb el taller Handsmatter.
A més, va participar en la Conferència Europea sobre Sordceguesa celebrada a Barcelona en 2014, Make a Noise about the deafblindness across Europe. En aquesta conferència va dirigir un taller interactiu de Handsmatter, destacant l’enorme potencial comunicatiu del tacte i la seva importància per les persones amb sordceguesa. Dettoni va conduir l’activitat posant l’èmfasi en el tacte com a via de comunicació i de coneixement.
La seva implicació anava més enllà de la creació artística. Compartia una idea que encaixava molt bé amb la missió d’APSOCECAT: el tacte no és un sentit secundari, sinó una forma completa de comunicació i de percepció del món. Mentre per la majoria de les persones, la vista és el principal canal d’informació, per moltes persones amb sordceguesa el tacte és un mitjà fonamental per comunicar-se, aprendre i relacionar-se. L’art de Dettoni pretenia, precisament, reivindicar aquest fet.
Per això, en lloc de fer escultures per ser vistes, feia escultures per ser tocades. Des de la seva perspectiva, l’experiència tàctil permetia comprendre aspectes de la realitat que la visió per si sola no aconsegueix captar. Aquesta filosofia va convertir la seva col·laboració amb APSOCECAT en una fet molt coherent: l’art no és un complement, sinó una eina d’inclusió, comunicació i sensibilització social.
Finalment, com a comiat, compartim una poesia del propi Guido Dettoni della Grazia, que reflecteix l’essència de la seva manera d’entendre l’art, el tacte i la condició humana:
La forma ens parla d’un rostre que no té ulls
D’algú que no veu
D’unes orelles que són orifici
Pel qual el so passa i no es queda
El món no pot ser escoltat
Les dues meitats d’un rostre apareixen
En el contorn d’una forma
Que es manté entre les mans
Mans, que creuades una damunt de l’altra,
Troben amb els polzes els ulls que no estan
Mans, que amb les seves palmes
Troben les orelles i tapen l’orifici
El gest com a signe, ens parla de sordceguesa
La forma és un símbol i en tocar-la, ens toca
Dues mans subjecten el material amb el qual es va elaborar la Deafblind Shape.
28 juny, 2026
Dia Internacional de la Sordceguesa: APSOCECAT reivindica més visibilitat, recursos i drets per a les persones amb sordceguesa
Representants de l’Ajuntament de Barcelona i d’APSOCECAT es fan una fotografia en motiu del Dia Internacional de la Sordceguesa
Cada 27 de juny, coincidint amb el naixement d’Helen Keller, es commemora el Dia Internacional de la Sordceguesa, una jornada dedicada a donar visibilitat a una discapacitat específica que continua sent una de les més desconegudes i invisibilitzades de la nostra societat. Amb motiu d’aquesta commemoració, APSOCECAT ha participat en diferents actes institucionals i reivindicatius on reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets, la qualitat de vida i la plena inclusió de les persones amb sordceguesa.
Una jornada històrica al Congrés dels Diputats
Jornada al Congrés dels Diputats
D'esquerra a dreta, apareixen a la imatge Blanca Armario, diputada del grup parlamentari Vox, Mª Jesús Monterde, secretària de FESOCE, Jose Manuel Dolader, moderador, Inés Plaza, diputada del grup parlamentari PSOE i Ricard López, president d'APSOCECAT i la Federación Española de Sordoceguera (FESOCE)
L’acte institucional més destacat va tenir lloc al Congrés dels Diputats, en una jornada organitzada per la Federación Española de Sordoceguera (FESOCE), presidida també pel president d’APSOCECAT, Ricard López, que va reunir representants polítics, professionals sanitaris, entitats socials i experts de tot l’Estat.
Durant la jornada es van presentar els principals avenços impulsats per FESOCE en els darrers anys per millorar el coneixement i l’atenció a la sordceguesa, entre els quals destaquen:
- la implantació del ICF Core Set for Deafblindness, aprovat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com a eina internacional per a l’avaluació funcional de les persones amb sordceguesa;
- els resultats de l’Estudi sobre la distribució territorial de la sordceguesa a Espanya, elaborat a partir dels microdades de l’enquesta EDAD 2020 de l’INE, que posa de manifest una realitat molt més freqüent del que s’havia considerat;
- la necessitat d’impulsar un model sociosanitari específic que permeti detectar precoçment els casos, coordinar els serveis i garantir una atenció integral durant tot el cicle vital.
La jornada també va servir per reforçar la col·laboració entre FESOCE i entitats de l’àmbit sanitari mitjançant la signatura de diversos convenis de col·laboració, amb l’objectiu de millorar la detecció precoç, el diagnòstic, la recerca i l’atenció especialitzada.
Per més informació, es pot consultar la notícia de FESOCE fent click al següent botó:
El Dia Internacional de la Sordceguesa es commemora també a Barcelona
Paral·lelament, a Barcelona, diversos membres de la Junta Directiva d’APSOCECAT i una persona amb sordceguesa sòcia de l’entitat van participar en l’acte institucional celebrat a l’Ajuntament de Barcelona amb motiu del Dia Internacional de la Sordceguesa.
Durant l’acte es va fer la lectura del manifest reivindicatiu, en què es va posar de manifest la necessitat de disposar de dades més precises sobre la sordceguesa, millorar els recursos especialitzats i garantir una atenció adaptada a les necessitats específiques d’aquest col·lectiu. També es va recordar que moltes persones amb sordceguesa continuen sense ser identificades i, en conseqüència, no poden accedir als suports que necessiten.
La participació d’APSOCECAT en aquest acte reafirma el seu compromís de continuar treballant conjuntament amb les administracions públiques perquè la sordceguesa deixi de ser una discapacitat invisible.
Daniel Sirera, representant del Partit Popular, parla amb els representants d’APSOCECAT.
Terrassa s’afegeix a la commemoració
Així mateix, l’Ajuntament de Terrassa es va afegir a la commemoració amb l’aprovació per unanimitat d’un acord institucional de suport a les persones amb sordceguesa i al reconeixement dels seus drets.
Mitjançant aquest acord, tots els grups municipals van expressar el seu compromís amb la promoció d’una societat més accessible, inclusiva i respectuosa amb la diversitat, impulsant accions de sensibilització sobre la comunicació accessible i la plena participació de les persones amb sordceguesa en tots els àmbits de la vida, així com la il·luminació de la façana de l’ajuntament de color vermell, un dels dos colors propis dels bastons que fan servir les persones amb sordceguesa.
El compromís d’APSOCECAT
Des de fa més de vint-i-cinc anys, APSOCECAT treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb sordceguesa i de les seves famílies mitjançant serveis especialitzats, activitats d’inclusió, mediació comunicativa, orientació, assessorament i sensibilització social.
Amb motiu del Dia Internacional de la Sordceguesa, l’entitat renova el seu compromís de continuar treballant perquè totes les persones amb sordceguesa puguin exercir plenament els seus drets, participar activament en la societat i accedir als recursos especialitzats que necessiten.
La sensibilització de la ciutadania, la formació dels professionals, la coordinació entre els sistemes sanitari i social i el desenvolupament de polítiques públiques específiques són elements imprescindibles perquè la sordceguesa deixi de ser una realitat invisible i rebi el reconeixement que mereix.
16 maig, 2026
APSOCECAT participa a FirEntitats 2026 de Sants-Montjuïc per sensibilitzar sobre la sordceguesa
APSOCECAT va participar el passat més a FirEntitats, la mostra anual d’entitats socials del districte de Sants-Montjuïc (Barcelona), el passat 16 de maig de 2026. Es tracta d’una trobada que reuneix associacions, fundacions i organitzacions del tercer sector amb l’objectiu d’apropar la seva tasca a la ciutadania, fomentar el voluntariat i promoure una societat més inclusiva i participativa.
FirEntitats és un espai de convivència i sensibilització que permet donar visibilitat a iniciatives socials, educatives i comunitàries, facilitant que els veïns i veïnes coneguin de primera mà la feina que duen a terme les entitats del barri. En aquest context, APSOCECAT va apropar la realitat de les persones amb sordceguesa, una discapacitat encara molt desconeguda per una gran part de la societat.
Gràcies a la col·laboració de l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior de Mediació Comunicativa i de diverses persones voluntàries, l’entitat va organitzar tres espais de participació destinats a informar, sensibilitzar i oferir experiències pràctiques als visitants:
- Informació general sobre la sordceguesa i els sistemes de comunicació.
- Taller de braille i materials tàctils.
- Taller d’orientació i mobilitat.
Informació i sensibilització sobre la sordceguesa
A la carpa principal, professionals i voluntariat d’APSOCECAT van informar les persones visitants sobre què és la sordceguesa, les diferents formes en què es pot manifestar i els principals sistemes de comunicació que utilitzen les persones amb aquesta discapacitat, així com conèixer la tasca que desenvolupa l’entitat.
Les persones que es van acostar a l’estand també van poder consultar material divulgatiu sobre els diferents tipus de pèrdua visual i experimentar, mitjançant ulleres de simulació, com poden afectar diverses patologies oculars a la visió. Així mateix, van rebre informació sobre els diferents sistemes de comunicació que utilitzen les persones amb sordceguesa, com ara la llengua oral amb el suport d’ajudes tècniques com audiòfons o implant coclear, la llengua de signes tàctil o altres sistemes augmentatius i alternatius de comunicació. Les persones participants també van tenir l’oportunitat d’aprendre a expressar el seu nom amb l’alfabet dactilològic i, si ho desitjaven, col·laborar amb APSOCECAT mitjançant un donatiu per contribuir als projectes de suport, sensibilització, accessibilitat i defensa dels drets de les persones amb sordceguesa.
Les persones responsables preparen el material per poder dur a terme els tallers de sensibilització.
Taller de braille i materials tàctils
Material braille i material tàctil de sensibilització.
Un dels espais amb més participació va ser el taller de braille. Les persones assistents van poder aprendre a escriure el seu propi nom amb aquest sistema d’escriptura i descobrir diversos materials tàctils utilitzats habitualment per persones amb discapacitat visual.
A més, les responsables del taller van explicar les adaptacions específiques que requereixen les persones amb sordceguesa, mostrant recursos que faciliten la comunicació, l’accés a la informació i una major autonomia en la vida quotidiana.
Taller d’orientació i mobilitat
El taller d’orientació i mobilitat va oferir una experiència vivencial molt enriquidora. Per parelles, les persones participants assumien alternativament el rol de persona amb sordceguesa i el de persona guia.
Una de les persones experimentava temporalment la privació de la vista amb un antifaç i de l’audició amb uns auriculars, mentre que l’altra, sota la supervisió de les professionals del taller, aprenia unes tècniques bàsiques de guia per facilitar un desplaçament segur, respectuós i adaptat.
Posteriorment, els rols s’intercanviaven perquè totes les persones poguessin viure les dues experiències. Aquesta activitat va permetre comprendre, des d’una perspectiva pràctica, la importància de l’accessibilitat, la comunicació i el suport adequat per garantir la participació plena de les persones amb sordceguesa.
Una jornada per donar visibilitat a una realitat encara desconeguda
La participació d’APSOCECAT a FirEntitats va ser una experiència molt positiva que va permetre acostar l’entitat al veïnat de Sants-Montjuïc i donar a conèixer una realitat que encara continua sent poc visible: la sordceguesa.
Al llarg de la jornada, centenars de persones van poder descobrir què és la sordceguesa, conèixer les necessitats específiques de les persones tenen aquesta discapacitat i entendre la importància de construir una societat més accessible, inclusiva i compromesa amb la igualtat d’oportunitats.
Dues persones participen en el taller d’orientació i mobilitat.
Aquestes activitats formen part del compromís d’APSOCECAT per sensibilitzar la societat, promoure l’autonomia de les persones amb sordceguesa i defensar els seus drets, contribuint a crear una comunitat més informada, empàtica i inclusiva.
APSOCECAT apropa la realitat de la sordceguesa a l’alumnat de l’Escola Baldiri Reixac
Xerrada de sensibilització a l’Escola Baldiri i Reixac
El passat 8 de maig, APSOCECAT va dur a terme una jornada de sensibilització a l’Escola Baldiri Reixac adreçada a l’alumnat de quart, cinquè i sisè d’educació primària. L’activitat s’emmarca en el compromís de l’entitat per promoure una educació més inclusiva i donar a conèixer la realitat de les persones amb sordceguesa des de les primeres etapes educatives.
D’aquesta manera, durant la jornada es va aconseguir sensibilitzar els infants sobre la diversitat humana, fomentar el respecte per les diferències i mostrar la importància de l’accessibilitat i dels sistemes de comunicació que permeten a les persones amb sordceguesa participar plenament en la societat.
Educar en la diversitat des de la infància
Taller de llengua de signes a l’Escola Baldiri i Reixac
La sensibilització en l’àmbit escolar és una eina fonamental per construir una societat més justa, inclusiva i respectuosa. Quan els infants coneixen diferents realitats i aprenen a valorar-les amb naturalitat, desenvolupen actituds d’empatia, cooperació i respecte que els acompanyaran al llarg de tota la vida.
Des d’APSOCECAT considerem que l’escola té un paper clau en l’eliminació de barreres socials i actitudinals. Apropar la realitat de la sordceguesa a l’alumnat contribueix a desfer estereotips, afavorir la convivència i promoure la igualtat d’oportunitats per a totes les persones.
Quatre tallers per descobrir la realitat de la sordceguesa
Per fer l’activitat més vivencial i participativa, la jornada es va estructurar en quatre tallers pràctics, on els infants van poder conèixer diferents aspectes relacionats amb la comunicació, l’autonomia i l’accessibilitat de les persones amb sordceguesa.
Taller de llengua de signes
En aquest primer espai, els alumnes van descobrir la llengua de signes com a llengua natural de moltes persones sordes i van aprendre a expressar el seu propi nom utilitzant l’alfabet dactilològic. També van comprendre la importància dels diferents sistemes de comunicació que permeten establir relacions i participar activament en la vida quotidiana.
Taller de braille
El segon taller va permetre conèixer el sistema braille, el codi de lectoescriptura basat en el tacte que utilitzen moltes persones amb discapacitat visual. Els participants van experimentar com es llegeix i s’escriu en braille i van descobrir diversos materials adaptats que faciliten l’accés a la informació.
Taller d’orientació i mobilitat
Durant aquesta activitat es van presentar algunes de les tècniques bàsiques que permeten a les persones amb sordceguesa orientar-se i desplaçar-se amb seguretat. L’alumnat va conèixer el paper de la persona guia, així com la importància de les tècniques d’acompanyament i dels suports que afavoreixen una mobilitat segura i autònoma.
Taller sensorial
En aquest espai, els infants van poder experimentar diferents jocs de taula adaptats. Van descobrir com petites adaptacions, com ara peces amb relleu, contrastos de color, marques tàctils o materials accessibles, permeten que totes les persones puguin participar en activitats lúdiques en igualtat de condicions.
Aprendre a través de l’experiència
Al llarg de la jornada, els infants van poder experimentar algunes de les dificultats que poden trobar les persones amb sordceguesa en el seu dia a dia, però també van descobrir els recursos, les estratègies i els suports que fan possible una vida activa, autònoma i participativa.
Taller de braille a l’Escola Baldiri i Reixac
L’experiència pràctica va afavorir una comprensió més profunda de la discapacitat i va generar nombroses preguntes i reflexions entre l’alumnat, que va mostrar una gran curiositat per conèixer les diferents formes de comunicació i les adaptacions que utilitzen les persones amb sordceguesa.
Responsables de la jornada de sensibiltzació es fa una foto final sostenint un bastó vermell i blanc propi de les persones amb sordceguesa.
Construint una escola més inclusiva
Des d’APSOCECAT valorem molt positivament la implicació de l’Escola Baldiri Reixac, així com la participació activa tant de l’alumnat com del professorat durant tota la jornada.
Aquest tipus d’iniciatives contribueixen a construir una escola més inclusiva i una societat més accessible, on la diversitat sigui entesa com una riquesa i totes les persones puguin participar en igualtat d’oportunitats.
La sensibilització és el primer pas per eliminar barreres i generar una ciutadania més conscient, respectuosa i compromesa amb els drets de les persones amb sordceguesa.
APSOCECAT participa per segon any consecutiu a la Jornada Solidària de l’Escola de Policia de Catalunya
El passat dimecres 6 de maig, APSOCECAT va participar a la III Jornada Solidària del Curs de Formació Bàsica per a Policies de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, organitzada per l’Escola de Policia de Catalunya.
Aquesta ha estat la segona vegada que APSOCECAT participa en aquesta iniciativa, un espai de trobada entre l’alumnat del curs i entitats socials que treballen per una societat més justa, inclusiva i accessible. Des de l’associació, valorem molt positivament poder formar part, un any més, d’una jornada que posa al centre la sensibilització, l’empatia i el coneixement directe de realitats sovint invisibilitzades.
Durant la jornada, APSOCECAT va oferir informació sobre la sordceguesa, una discapacitat única que combina la pèrdua de visió i audició i que requereix formes específiques de comunicació, acompanyament i suport. L’activitat també va incloure una part pràctica en què l’alumnat va poder experimentar, amb ulleres i auriculars especials, algunes de les barreres sensorials amb què es troben les persones amb sordceguesa en el seu dia a dia. L’objectiu principal va ser apropar als futurs i futures policies aquesta realitat i destacar la importància d’una atenció accessible, respectuosa i adaptada en situacions d’assistència, emergència o intervenció policial.
Durant la jornada formativa, APSOCECAT va instal·lar una taula de sensibilització amb material específic utilitzat per persones sordcegues, amb l’objectiu d’acostar als agents a les barreres reals de comunicació que presenta aquest col·lectiu. En aquest espai es van mostrar recursos habituals com l’alfabet dactilològic al palmell, sistemes de comunicació tàctil, entre d’altres. També es van explicar tècniques bàsiques de guia i pautes de contacte inicial, fonamentals per a garantir una interacció segura i comprensible en situacions d’emergència.
A través d’aquestes demostracions pràctiques, els participants van poder experimentar com es comuniquen les persones amb sordceguesa i comprendre la importància d’adaptar la forma d’interacció segons cada cas. Aquesta aproximació directa va permetre sensibilitzar sobre la diversitat de perfils dins de la sordceguesa i la necessitat d’una atenció personalitzada.
La presència d’APSOCECAT en aquest tipus d’espais és especialment rellevant perquè els cossos de seguretat poden tenir un paper clau en la detecció de necessitats, l’acompanyament i la garantia dels drets de les persones amb sordceguesa. Conèixer com comunicar-se, com actuar i com oferir suport davant d’una persona amb discapacitat sensorial és essencial per construir una seguretat pública més humana i inclusiva.
Des d’APSOCECAT volem agrair a l’Escola de Policia de Catalunya i a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya la invitació i l’organització d’aquesta jornada. Estem encantats de poder-hi participar per segon any consecutiu i de continuar contribuint a la formació i sensibilització dels futurs professionals de la seguretat pública.
La nostra participació reafirma el compromís d’APSOCECAT amb la visibilització de la sordceguesa i amb la construcció d’una societat on totes les persones puguin ser ateses, compreses i acompanyades amb dignitat.
APSOCECAT assisteix a una reunió per fer accessible el servei de teleassistència
APSOCECAT ha participat el passat 4 de maig en una segona jornada de treball amb el servei de Teleassistència, la qual ha comptat també amb la presència de Protecció Civil de la Generalitat. Aquesta sessió ha servit per a incorporar propostes de millora com avançar en assumptes pendents per a garantir un servei realment accessible a tots, a més d’una atenció d’emergències més inclusiva i que atengui la diversitat.
El Servei de Teleassistència de Catalunya és un recurs de suport domiciliari dirigit principalment a persones grans, persones amb discapacitat o en situació de dependència, amb l’objectiu d’afavorir la seva autonomia i oferir una resposta ràpida davant situacions d’emergència. Habitualment funciona mitjançant un dispositiu portàtil, com un penjoll o una polsera amb un botó d’emergència, que permet contactar de manera immediata amb una central d’atenció disponible les 24 hores del dia.
Més enllà de l’atenció en situacions d’emergència, la teleassistència ofereix seguiment, acompanyament i suport preventiu, permetent que les persones puguin romandre a la seva llar amb major seguretat i tranquil·litat. D’aquesta manera, s’afavoreix l’autonomia, es redueix el risc d’aïllament i es contribueix a impedir la institucionalització quan aquesta no és necessària.
En el cas de les persones amb sordceguesa, és fonamental que aquest servei incorpori mesures d’accessibilitat i suports específics. Les barreres en la comunicació poden dificultar l’ús dels sistemes convencionals, per la qual cosa és necessari adaptar tant els dispositius com els protocols d’actuació. Entre aquestes mesures s’inclouen la identificació de la persona usuaria com a persona amb sordceguesa, l’activació immediata de familiars o persones de referència, la mobilització dels serveis d’emergència quan no sigui possible establir contacte i la coordinació amb professionals especialitzats.
A més, el desenvolupament de noves tecnologies, com ara aplicacions mòbils accessibles i sistemes de missatgeria o dispositius amb comunicació visual i tàctil, representa una oportunitat per oferir una atenció més adaptada a les necessitats de cada persona.
L’accessibilitat en la teleassistència no consisteix únicament en disposar d’un botó d’emergència, sinó en garantir que, una vegada activat, la persona rebi una atenció adequada a les seves necessitats de comunicació. En aquest sentit, la col·laboració entre entitats com APSOCECAT i els serveis de teleassistència és essencial per a sensibilitzar als professionals, millorar la resposta davant les emergències i garantir que les persones amb sordceguesa puguin accedir a aquest recurs amb les mateixes garanties que la resta de la població.
A Barcelona, el Servei Local de Teleassistència ja contempla la possibilitat d’adaptar el servei a persones amb discapacitat i disposa d’un programa específic per a persones amb discapacitat auditiva, basat en dispositius tàctils i missatgeria de text.
En el cas de la sordceguesa, el repte és més gran, perquè moltes persones no poden utilitzar ni la comunicació oral ni l’escrita convencional en una situació d’estrès o emergència. Per això, APSOCECAT porta anys defensant que la resposta no pot dependre únicament d’un penjoll d’emergència, sinó que ha d’incloure protocols personalitzats, professionals formats i recursos específics.
APSOCECAT ha treballat amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona (IMPD) i amb els serveis d’emergències per a desenvolupar un protocol específic d’actuació per a persones amb sordceguesa, de manera que policies, bombers i serveis sanitaris coneguin com actuar i comunicar-se quan atenen una situació d’emergència amb aquest col·lectiu.
29 abr., 2026
Èxit de participació a la 1a Jornada d’Escacs Solidària d’APSOCECAT a Sants
L’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT) ha impulsat aquest cap de setmana la seva primera Jornada d’Escacs Solidària, una iniciativa que ha combinat joc, convivència i compromís social al barri de Sants.
L’activitat, celebrada als Jardins de la Rambla de Sants, ha aplegat veïns i aficionats als escacs amb ganes de participar en una proposta oberta i inclusiva. Al llarg del dia, els assistents han pogut gaudir de diferents formats de joc, des de partides simultànies dinamitzades per un jugador expert fins a un torneig obert a tots els nivells.
La participació en el torneig s’ha vinculat a una aportació solidària destinada a donar suport als projectes de l’entitat. En total, s’han recaptat 530 €, una xifra que contribuirà a reforçar els serveis que APSOCECAT ofereix a les persones amb sordceguesa, equivalent a 35 h d’atenció a persones amb sordceguesa.
Més enllà de la competició, la jornada ha servit per donar a conèixer la realitat d’aquest col·lectiu i generar espais de trobada entre la ciutadania i l’associació. Des d’APSOCECAT es valora molt positivament la resposta del públic i es destaca la importància d’aquest tipus d’iniciatives per mantenir actius els seus projectes.
El ressò de la jornada ha anat més enllà de l’àmbit local, i fins i tot el portal de notícies de Sants-Montjuïc, El3.cat, se n’ha fet eco, destacant la iniciativa com un exemple de participació ciutadana i solidaritat al barri. Aquesta cobertura mediàtica contribueix a donar visibilitat a la tasca d’APSOCECAT i a la realitat de les persones amb sordceguesa.
El president de l’entitat, Ricard López, ha insistit en la necessitat de continuar impulsant accions que ajudin a garantir recursos estables i una atenció de qualitat. En la mateixa línia, Montserrat, representant de l’associació, ha subratllat que la implicació de la comunitat és clau per poder donar continuïtat a la seva tasca.
Amb aquesta primera edició, APSOCECAT fa un pas més en la seva aposta per activitats que combinen sensibilització i participació ciutadana, amb la voluntat de consolidar la jornada en el futur.
APSOCECAT realitza un taller d’oci per persones grans amb sordceguesa
El passat 27 d’abril, APSOCECAT va organitzar un taller de preparació de còctels sense alcohol en una residència per persones grans, amb la participació de tres persones amb sordceguesa. L’activitat, plantejada com una experiència lúdica i participativa, va permetre compartir una tarda diferent, fomentar les relacions socials i crear un espai de convivència entre residents, professionals i persones voluntàries. Més enllà de l’elaboració de les begudes, el taller va esdevenir una oportunitat per potenciar la comunicació, estimular els sentits i afavorir el benestar emocional de les persones participants.
Aquest tipus d’activitats formen part del compromís d’APSOCECAT amb la promoció d’un envelliment actiu, saludable i inclusiu, especialment en el cas de les persones amb sordceguesa, que sovint es troben davant de barreres afegides per participar en la vida social.
Les activitats d’oci també són salut
L’oci no és únicament una forma d’entreteniment. Diversos estudis han demostrat que la participació en activitats significatives contribueix a mantenir les capacitats cognitives, reforça l’autoestima, afavoreix les relacions socials i ajuda a prevenir la solitud no desitjada i la depressió en les persones grans.
Tallers creatius, activitats culturals, propostes gastronòmiques o espais de convivència permeten mantenir una vida activa i afavoreixen una millor qualitat de vida. Quan aquestes activitats es desenvolupen en un entorn inclusiu, també contribueixen a reforçar el sentiment de pertinença i la participació comunitària.
La institucionalització no ha de significar aïllament
L’ingrés en una residència és, en moltes ocasions, una decisió necessària per garantir una atenció sociosanitària adequada quan les necessitats de la persona superen els recursos disponibles al domicili.
Tanmateix, aquest canvi comporta sovint una ruptura amb l’entorn habitual, la pèrdua de part de l’autonomia i la disminució dels contactes socials. Sense un acompanyament adequat, poden aparèixer sentiments de solitud, ansietat, depressió i dificultats d’adaptació.
Per aquest motiu, cada vegada pren més importància el model d’atenció cenatrada en la persona, que defensa que totes les persones, independentment de l’edat o de la discapacitat, han de poder continuar desenvolupant activitats significatives, mantenir les seves relacions socials i participar activament en la vida del centre residencial.
El repte de les persones grans amb sordceguesa
Aquesta realitat és encara més complexa per les persones grans amb sordceguesa.
La sordceguesa és una discapacitat específica que comporta la combinació d’una pèrdua visual i una pèrdua auditiva que genera necessitats pròpies de comunicació, accés a la informació, orientació i mobilitat. No es tracta simplement de sumar una discapacitat visual i una auditiva, sinó d’una situació funcional única que requereix suports especialitzats.
En la majoria de residències no existeixen els recursos, els sistemes de comunicació adaptats ni el personal format necessari per atendre aquestes persones. Això dificulta enormement la seva participació en les activitats quotidianes, incrementa el risc d’aïllament social i pot afectar greument la seva salut emocional i la seva qualitat de vida.
Garantir una comunicació accessible, professionals formats i activitats adaptades és essencial perquè les persones amb sordceguesa puguin exercir plenament els seus drets i continuar participant activament en la societat.
La sordceguesa també pot aparèixer amb l’envelliment
Quan es parla de sordceguesa, moltes persones pensen únicament en casos congènits o en una pèrdua completa de visió i audició. Tanmateix, la realitat és molt més diversa i, en la majoria dels casos, es mantenen restes visuals i/o auditives. És vital poder avaluar aquestes restes per tal que siguin funcionals i útils per la persona.
La sordceguesa es pot classificar en tres grans grups:
Sordceguesa congènita
És present des del naixement o apareix abans de l’adquisició del llenguatge.
Sordceguesa adquirida
Apareix després del naixement, en qualsevol etapa de la vida. Inclou persones:
- amb sordesa que posteriorment perden la visió;
- amb ceguesa que posteriorment perden l’audició;
- o persones que van perdent simultàniament tots dos sentits.
Sordceguesa associada a l’envelliment
L’augment de l’esperança de vida fa que cada vegada siguin més freqüents les persones que desenvolupen simultàniament una pèrdua auditiva i una pèrdua visual durant la vellesa.
Segons un estudi impulsat per FESOCE, aquesta és actualment la realitat majoritària de la sordceguesa a Espanya i a Catalunya. Tot i això, continua sent una realitat molt poc coneguda i sovint infradiagnosticada, fet que dificulta l’accés als recursos específics que aquestes persones necessiten.
APSOCECAT treballa per una societat més accessible i inclusiva
Des d’APSOCECAT treballem perquè totes les persones amb sordceguesa, independentment de la seva edat, puguin gaudir d’una vida activa, autònoma i plena.
Organitzem activitats d’oci inclusiu, oferim suport a les famílies, promovem la sensibilització social i impulsem iniciatives perquè els serveis socials, sanitaris i residencials disposin dels recursos necessaris per oferir una atenció adaptada a les necessitats específiques de les persones amb sordceguesa.
Perquè envellir amb qualitat de vida també significa poder comunicar-se, participar, decidir i continuar formant part activa de la societat.
Trobada de primavera: famílies sòcies d’APSOCECAT es reuneixen a l’Hort d’en Queni
El passat 26 d’abril, APSOCECAT ha acompanyat a tres famílies en una trobada de primavera. Ha estat una trobada de suport, per reforçar vincles i identitat entre les famílies amb un membre amb sordceguesa.
Les trobades de famílies permeten que les persones amb sordceguesa realitzin activitats dinamitzades per professionals que tenen el rol de referent. D’aquesta manera, es genera un espai on compartir, refoçar aprenentatges, socialitzar i crear identitat.
Les diferents activitats que es poden dur a terme en una trobada, poden tenir com a objectiu, entre d’altres:
- El joc com a element clau per al desenvolupament, tant personal com interpersonal.
- Espai on les persones participants col·laboren activament per resoldre problemes, crear o desenvolupar habilitats específiques amb l’acompanyament de mediadors comunicatius.
- L’espai verd com descoberta de l’entorn i el medi natural.
- La convivència i implicació personal, la participació i la presa de responsabilitats en el desenvolupament de l’activitat.
Les persones amb sordceguesa tenen dificultats per accedir a la informació de la mateixa forma que generalment els altres ho fan. Els canals de comunicació tradicionals (visió i audició) es veuen afectats i, segons el cas, han d’aprendre formes alternatives de comunicar-se. L’acompanyament és el pilar fonamental per trencar l’aïllament, facilitar la comunicació i garantir l’autonomia de les persones amb sordceguesa. Mitjançant mediadors comunicatius i guies-intèrprets, la persona es connecta amb el seu entorn i pot accedir a la informació, participar en la societat i gaudir d’una vida independent.
Principalment, podem distingir tres tipus de sordceguesa:
Sordceguesa congènita: La sordceguesa es presenta des del naixement o apareix abans de l’adquisició del llenguatge.
Sordceguesa adquirida: La sordceguesa es presenta posterior al naixement i l’adquisició del llenguatge, independentment de l’edat. Pot donar-se des de la infància fins a la tercera edat. En aquest grup hi englobem persones:
- Sordes, algunes de naixement, que posteriorment perden la visió.
- Cegues, algunes de naixement, que posteriorment perden l’audició.
- Aquelles que perden la visió i l’audició més endavant a la vida.
Sordceguesa associada a l’envelliment: Aquest es pot considerar un subgrup dins la sordceguesa adquirida que, amb la prolongació de les expectatives de vida de la població, es fa cada vegada més manifest.
Independentment del moment vital en què aparegui la sordceguesa i de l’edat de les persones participants, aquestes trobades esdevenen un espai de convivència, suport mutu i intercanvi d’experiències. A més de permetre trencar amb la rutina, contribueixen a enriquir les relacions socials de les persones amb sordceguesa i de les seves famílies.
La Residència i Centre de Dia el Tamariu rep una formació especialitzada en sordceguesa
L’equip del servei residencial del centre El Tamariu (El Prat del Llobregat) ha participat en una formació específica organitzada per APSOCECAT. Ha comptat amb la col·laboració del psicòleg i la mediadora en sordceguesa de l’entitat, referents d’una persona amb sordceguesa congènita usuària del centre. Aquesta formació està emmarcada dins d’un programa de suport als professionals de centres amb usuaris amb sordceguesa.
El programa de transició
Un programa de transició té com a objectiu principal garantir la incorporació progressiva, segura i respectuosa de la persona amb sordceguesa al nou entorn residencial. És un procés molt important quan es presenta un servei nou a una persona amb sordceguesa, perquè és una discapacitat amb necessitats molt específiques.
Es poden distingir dos tipus bàsics de sordceguesa:
- La sordceguesa congènita: que «ve des del naixement o abans de l’adquisició del llenguatge.» (Tipus de sordceguesa. APSOCECAT)
- La sordceguesa adquirida: que «és posterior al naixement, independentment de l’edat, i pot esdevenir des de la infància fins a la tercera edat.» (Tipus de sordceguesa. APSOCECAT)
La sordceguesa congènita, concretament, pot comportar un gran aïllament de la persona amb sordcegues. No sentir-hi ni veure-hi dificulta la seva comprensió del món, la seva comunicació amb l’entorn, el seu sentit de l’orientació i el seu accés a la informació. És per això que crea produeix aïllament. Per aquest motiu també és necessari que l’equip de professionals que ofereix el servei sàpiga atendre aquestes persones de manera personalitzada.
La formació especialitzada i la mediadora en sordceguesa
A través d’accions com aquesta formació, es treballa per dotar els equips de les eines i coneixements necessaris per comprendre les necessitats comunicatives, emocionals i de relació d’aquestes persones. També s’assegura una atenció de qualitat centrada en la persona i afavoreix el benestar, la confiança i la creació de vincles significatius des del primer moment. Aquests factors faciliten enormement la tasca dels professionals.
Una de les figures que intervé en el programa de transició és la de la mediadora en sordceguesa. Encara que no està inclosa a la Clasificación Nacional de Ocupaciones (CNO), reben una formació específica d’APSOCECAT. Coneixen diferents mètodes de comunicació, des de la llengua de signes fins a altres sistemes alternatius que varien segons la persona.
En contraposició amb la figura del guia-intèrpret, que es manté neutre, la mediadora intervé en molts aspectes de la vida de la persona usuària per garantir una connexió amb el seu entorn. És per això que el vincle entre les dues parts és crucial.
Cal destacar el paper essencial de la mediadora referent, que ha liderat i dinamitzat la formació, aportant coneixement especialitzat i acompanyant l’equip en la comprensió de les particularitats de la sordceguesa i de la persona del centre.
A la formació han participat treballadores i treballadors dels diferents torns: matins, tardes i cap de setmana. Han mostrat un gran interès per aprendre a relacionar-se amb la persona amb sordceguesa.
Durant la sessió, es va dur a terme un taller vivencial que va permetre apropar el personal a la realitat de les persones amb sordceguesa amb una explicació pràctica sobre mobilitat i orientació. Aquesta experiència va facilitar la comprensió de les necessitats específiques en el desplaçament i la relació amb l’entorn. La formació va incloure un taller de llengua de signes i llengua de signes tàctil o llengua de signes recolzada.
El signom
A més a més, es va assignar un signom a cada membre de l’equip que va participar. El signom és un signe únic que s’utilitza per denominar a cada persona i poder diferenciar-les.
L’ús del signom permet que les persones amb sordceguesa reconeguin les persones que es relacionen amb elles dins del centre. Per una banda, aquesta distinció ajuda a establir vincle i a desenvolupar les seves relacions interpersonals. D’altra banda, els permet prendre decisions informades en la seva interacció amb el personal i fomenta la seva autonomia.
Aquesta acció formativa s’origina gràcies a les bones pràctiques professionals del centre i reforça el seu compromís amb una atenció centrada en la persona i adaptada a les necessitats específiques de cada usuari o usuària. També reforça el paper de l’APSOCECAT com a centre de referència en el suport a serveis i recursos assistencials amb usuaris amb sordceguesa.
Ràdio Hostafrancs dona veu a l’APSOCECAT
El passat dijous 9 d’abril de 2026, la Ràdio Hostafrancs va entrevistar en Ricard López, president d’APSOCECAT i a la Montserrat Codina, responsable de projectes i subvencions. Van parlar sobre les dificultats del sector i la seva entitat, sobretot pel que fa a recursos econòmics i de personal. També van aprofitar per informar sobre la 1ª Jornada d’Escacs Solidària que l’associació organitza el pròxim dissabte 18 d’abril de 2026.
Per què s’organitza la Jornada Solidària?
La tasca dels serveis per a persones amb sordceguesa és molt important perquè sovint en els serveis públics és tractada com a la suma de dues discapacitats. Tanmateix, les necessitats d’una persona amb sordceguesa són molt diferents i sovint no se’ls ofereix els serveis idonis.
Per una altra banda, la formació de les persones professionals de mediació per a persones amb sordceguesa és molt específica i les seves intervencions són individuals i personalitzades. Per tant, una quantitat suficient de personal és especialment necessària perquè l’associació pugui oferir un bon servei.
L’APSOCECAT forma part d’un sector on les dificultats econòmiques són molt presents. L’entitat en concret té una gran necessitat de personal estable. Aquesta necessitat es veu directament afectada pels actuals models de subvencions de la Generalitat.
A banda que hi ha una tradició d’escacs a la ciutat, tant persones voluntàries com a persones usuàries de l’associació hi tenien interès. Per això van escollir aquest joc. Així, amb aquesta jornada es pretén recaptar diners que aniran destinats íntegrament a millorar l’atenció de les persones amb sordceguesa.
Què demana APSOCECAT?
Han observat que el model actual de subvencions dels quals depenen no arriba a cobrir les seves necessitats. Els principals problemes que han trobat són llargs terminis d’espera per una resolució o la negació de pressupost per alguna activitat. Per tant, demanen un canvi en aquest sistema que ofereix la Generalitat i que dificulta la seva tasca.
Proposen crear un conveni amb l’administració per tenir recursos estables. Aquests recursos permetrien oferir uns serveis de qualitat sense haver d’avançar les despeses mentre esperen les subvencions.
Demanen invertir diners en solucions adequades. Encara que estan molt contents amb el suport que dona l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de Discapacitats, el seu pressupost és massa limitat. Per exemple, serveis com el de teleassistència són molt útils, però suposen una gran despesa per a la persona usuària.
Què haig de saber per apuntar-me a la Jornada d’Escacs Solidària?
- Es farà el pròxim dissabte 18 d’abril de 2026 a La Palangana de Sants (c. Antoni de Capmany, 13).
- Les aportacions seran la inscripció a les partides d’escacs. Es poden fer al web de l’associació o presencialment.
- D’11 h a 13 h hi haurà partides simultànies.
- De 16 h a 19 h hi haurà un torneig d’escacs.
- El donatiu per la inscripció a una única franja serà de 8 € i la de tot el dia, 12€.
Des d’APSOCECAT donem les gràcies a la Ràdio Hostafrancs per donar-nos veu i us convidem a participar en la nostra primera Jornada d’Escacs Solidària.
Ens deixa José María Buscató Viñado
Des d’APSOCECAT lamentem comunicar la defunció de de José María Buscató Viñado el passat dissabte dia 4 d’abril, una persona molt implicada en les entitats de persones amb sordceguesa a Catalunya i compromesa amb la defensa dels seus drets i la seva inclusió a la societat.
José María Buscató va formar part activa d’ASOCIDE Catalunya, on va exercir com a delegat territorial durant diversos anys. L’any 2009 va ser elegit en el càrrec de president després de l’assemblea autonòmica celebrada a la seu de l’ONCE a Barcelona, amb una àmplia participació de persones amb sordceguesa. Durant aquella jornada va presentar el seu programa per als anys següents, reafirmant el seu compromís amb el col·lectiu.
Entre els moments destacats, cal recordar la seva assistència, el 14 de maig del 2010, a la XII entrega dels premis de les Associacions de Barcelona, celebrada al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest acte, va poder compartir un moment amb l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que es va interessar per la realitat de les persones amb discapacitat sensorial.
La vetlla va tenir lloc el 5 d’abril de 2026 al tanatori de Sant Cugat i la cerimònia de comiat es va celebrar al dia següent a las 11:30 h a l’oratori del mateix centre.
Des d’APSOCECAT volem expressar el nostre més sincer condol a la seva família, amistats i a totes les persones que van compartir camí amb ell. La seva implicació i dedicació deixen una empremta important dins del col·lectiu de persones amb sordceguesa.
Descansi en pau.
28 febr., 2026
Ricard López rep la Medalla Anne Sullivan
El passat 28 de febrer de 2026, en Ricard López, president d’APSOCECAT, va ser guardonat amb la Medalla Anne Sullivan, un dels reconeixements internacionals més distingits en l’àmbit de la sordceguesa. El premi ha estat atorgat conjuntament a en Ricard i al Dr. Walter Wittich, del Canadà, investigador en la comprensió d’aquesta discapacitat i de la qualitat de vida de les persones afectades.
Què és la Perkins School for the Blind?
Per tal de comprendre la magnitud d’aquest reconeixement, és fonamental conèixer la institució que l’atorga. La Perkins School for the Blind, situada a Massachusetts (Estats Units), és l’escola per a persones amb discapacitat visual i sordceguesa més antiga del país, amb gairebé 200 anys d’història.
La institució és mundialment reconeguda pel seu paper pioner en l’educació inclusiva i per ser l’escola on es van formar figures històriques com Helen Keller i la seva mestra, la mateixa Anne Sullivan. Actualment, Perkins no és només una escola, sinó una organització global que treballa per garantir que les persones amb sordceguesa i discapacitats múltiples puguin aprendre, comunicar-se i participar activament entre les seves comunitats.
La Medalla Anne Sullivan: un honor global
Anomenada en memòria de la cèlebre educadora que va aconseguir trencar la barrera de la comunicació de Helen Keller, la Medalla Anne Sullivan és un guardó d’excel·lència màxima. Té com a objectiu honorar aquelles persones el servei, la dedicació i el lideratge de les quals han reforçat de manera significativa la recerca, la incidència política i les oportunitats per al col·lectiu.
Es tracta d’un reconeixement altament exclusiu: des de la seva creació el 1966, només 107 líders de 21 països havien rebut aquesta medalla abans de l’edició d’enguany.
Ricard López: tota una vida d’activisme familiar i institucional
El guardó a Ricard López no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de dècades de dedicació i treball incansable. La Perkins School ha destacat el seu perfil com a “pare líder i defensor global” que ha aconseguit enfortir els drets, la inclusió i la veu de les famílies arreu d’Europa i més enllà.
Com a pare d’una jove amb sordceguesa, en Ricard va fer de la seva experiència personal un motor de canvi social. Al llarg de la seva trajectòria, i des de la seva posició com a president de APSOCECAT i FESOCE, ha impulsat iniciatives fonamentals per al col·lectiu, entre les quals destaquen:
- La lluita pel reconeixement institucional: Ricard ha liderat iniciatives a escala nacional i internacional perquè la sordceguesa sigui reconeguda i atesa com una discapacitat única i específica, i no com la suma de sordesa i ceguesa.
- El Projecte Internacional ICF-CS: projecte que va aconseguir que la Organització Mundial de la Salut (OMS) inclogués la sordceguesa a la Classificació Internacional del Funcionament, un pas vital per a les malalties minoritàries que causen aquesta doble discapacitat.
- Recerca i visibilitat: va impulsar el primer estudi sociosanitari sobre la distribució de la sordceguesa a Espanya, exposant per primera vegada el nombre de persones que viuen una realitat històricament invisibilitzada.
- Suport i recursos a les famílies: defensa un model d’atenció centrat en la figura del mediador en sordceguesa i en la vida independent, alçant la veu d’unes famílies que, sovint, pateixen desemparament administratiu.
Des d’APSOCECAT volem traslladar la nostra més sincera enhorabona al Dr. Walter Wittich per les seves aportacions a la ciència i, molt especialment, al nostre president, en Ricard López. Aquest premi és un orgull per a la nostra entitat i una gran motivació per continuar treballant pel lloc que les persones amb sordceguesa mereixen al món.
APSOCECAT participa en el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries a Catalunya
El passat dijous 26 de febrer, es va celebrar la 19a edició del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries a Catalunya, organitzada per la Plataforma Malalties Minoritàries i la Fundació Dr. Torrent-Farnell. La jornada, que va tenir lloc a la Sala Francesc Cambó del Recinte Modernista Sant Pau, es va presentar sota el lema “més del que pots imaginar”, la qual cosa posa el focus en les persones i les seves famílies, anant més enllà del diagnòstic i del tractament clínic.
Posem el focus de les decisions mèdiques en el pacient
Actualment, existeixen més de 7.000 malalties minoritàries, de les quals al voltant del 80% tenen origen genètic. Aquestes patologies afecten 5 de cada 10.000 persones, xifra que es tradueix en uns 400.000 catalans afectats. Davant d’aquesta realitat, l’objectiu principal de la trobada va ser generar un espai on la participació dels pacients en les decisions sanitàries pogués transformar la vida quotidiana i les polítiques de salut.
Durant la jornada, guiada per la comunicadora audiovisual Elisabet Carnicé, es van tractar temes estratègics de gran rellevància:
- Noves polítiques i estratègies estatals: el Dr. César Hernández va aprofundir en l’Estratègia Nacional de Malalties Rares (prevenció, cura, diagnòstic i tractament) i va subratllar la importància de la justícia social perquè ningú quedi enrere. Tanmateix, va declarar que la participació del pacient canvia la perspectiva mèdica, permetent identificar desigualtats amb transparència. A més, va esmentar el nou Reial decret de tecnologia assistiva i el pes fonamental de FEDER en el moviment associatiu global.
- Participació en la presa de decisions: el Dr. Manel Fontanet va exposar les polítiques generals de participació en l’àmbit dels medicaments, destacant el paper del Consell Consultiu de Pacients i la progressiva incorporació dels afectats en els comitès on es prenen les decisions reals.
- Avaluació de tecnologies sanitàries: Sandra García-Armesto va aportar la visió sobre com es proporciona evidència per avaluar les innovacions en tecnologia i com es recullen les dades segons les necessitats específiques per la seva avaluació.
Entre d’altres accions, es va abordar a fons el nou Reial decret que regula la participació dels pacients, les seves implicacions i l’aplicació pràctica; es va discutir l’impacte d’aquesta participació en l’avaluació de tecnologies sanitàries i en les decisions que afecten la vida real; i es van exposar les novetats en l’actualització de l’Estrategia Nacional de Enfermedades Raras.
De les dades a l’experiència
La jornada va adoptar una dimensió més humana a través dels testimonis personals. En aquesta edició ha destacat especialment la intervenció de Julián Isla Gómez, pare d’un noi afectat per una malaltia minoritària. Isla, que ha format part del Comitè de Medicaments Orfes de l’Agència Europea del Medicament (EMA) durant 12 anys, va denunciar el gran cost que suposa per les famílies representar els pacients en aquests comitès de decisió: l’impacte en temps i desgast familiar, el cost econòmic i, fins i tot, la falta de promoció i oportunitats en l’àmbit laboral.
Com a cloenda, la Fundació Dr. Torrent-Farnell va atorgar reconeixements a la trajectòria professional, guardonant precisament el Sr. Julián Isla Gómez i el Dr. Antonio Bulbena Vilarrasa pel seu compromís, aportant un alè d’esperança a les persones afectades i les seves famílies.
Objectius assolits i compromís de futur
Treballar en xarxa és fonamental per a entitats com APSOCECAT i la resta de membres de la comissió organitzadora, com la Fundació La Nineta dels Ulls. Gràcies a aquesta trobada, es van assolir dos grans objectius:
- La visibilització de realitats sovint oblidades per combatre l’estigma associat a les malalties minoritàries.
- Una orientació basada en l’experiència i el coneixement dels pacients per assolir millors decisions sanitàries.
La trobada va ser un espai de generositat i superació, amb professionals i afectats realment inspiradors, on les històries de vida van donar el sentit més ple al Dia Mundial de les Malalties Minoritàries.
El Partit Popular visita APSOCECAT per conèixer de prop la realitat
de la sordceguesa a Catalunya
Representants del Partit Popular a Catalunya han visitat aquest matí la seu d’APSOCECAT. La trobada, impulsada a iniciativa de la formació política, ha tingut com a objectiu aprofundir en la situació actual de les persones amb sordceguesa i conèixer de primera mà la tasca que realitza l’entitat.
Una realitat invisible de 37.000 persones
Durant la reunió, s’han presentat les dades de l’estudi sociosanitari sobre la distribució territorial de la sordceguesa, elaborat per APSOCECAT juntament amb la FESOCE. Les xifres posen de manifest una realitat sovint desconeguda: a Catalunya hi viuen més de 37.000 persones amb sordceguesa, un col·lectiu on el 70% són dones i el 92% pertanyen a la tercera edat.
En aquest context, l’associació ha traslladat la preocupació per la manca de recursos específics per atendre aquets sector de la població. S’ha reivindicat la necessitat de consolidar APSOCECAT com a centre de referència, així com la urgència d’implementar solucions residencials adaptades. També s’ha destacat la importància d’aplicar els criteris de la Classificació Internacional del Funcionament (ICF-CS) per garantir una correcta identificació de la discapacitat i, conseqüentment, l’accés als drets que els corresponen.
Compromís i interès cultural
La visita també ha tingut una dimensió cultural destacada. La delegació s’ha mostrat especialment interessada en la Biblioteca Anne Sullivan, ubicada a la seu de l’entitat i considerada el fons documental sobre sordceguesa més important d’Espanya. Com a mostra d’agraïment i per fomentar la divulgació d’aquesta discapacitat, APSOCECAT ha obsequiat els representants amb el manual per a serveis socials, sanitaris i educatius: Sordoceguera. Manual de referencia.
Acords de futur
La jornada ha conclòs amb la voluntat de fer un seguiment de les necessitats del col·lectiu a nivell municipal, autonòmic i estatal. Entre les possibles accions, s’ha plantejat l’organització d’una compareixença o jornada específica al Parlament de Catalunya per donar visibilitat a la sordceguesa.
Des d’APSOCECAT agraïm la visita i, molt especialment, l’interès sincer demostrat per conèixer a fons els reptes als quals s’enfronten diàriament les persones amb sordceguesa
APSOCECAT participa en la setmana contra la soledat no desitjada de 2025
La soledat no desitjada s’ha convertit en una de les epidèmies silencioses del segle XXI, una realitat que s’agreuja quan s’hi suma una discapacitat sensorial. En aquest context, la Setmana contra la Soledat no Desitjada, impulsada per l’Hospital Sant Joan de Déu (SJD) el passat octubre, va posar el focus a recuperar els vincles comunitaris.
Les jornades, que van tenir lloc del 13 al 19 d’octubre de 2025, van mobilitzar la població i desenes d’organitzacions del tercer sector amb un objectiu comú: sensibilitzar la població i crear espais de trobada.
Així, APSOCECAT hi va tenir un paper actiu reafirmant el seu compromís amb la inclusió i el benestar de les persones amb sordceguesa mitjançant l’obertura dels seus recursos a la comunitat.
L’Hort d’en Queni: un espai de trobada
Per aquesta ocasió, APSOCECAT va apostar per un enfocament natural i inclusiu, i va cedir un dels seus espais més emblemàtics: l’Hort d’en Queni. Aquest hort sensorial està dissenyat perquè les persones amb sordceguesa gaudeixin d’una experiència immersiva, connectant amb l’entorn a través de la terra i plantes aromàtiques.
Amb la voluntat de garantir que tothom tingués l’oportunitat de participar-hi, es van habilitar dues franges horàries diferents,
- el matí de dimarts 14 d’octubre, d’11:00 a 13:00h;
- i la tarda de dimecres 15 d’octubre, de 16:00 a 18:00h.
Les activitats van consistir en una cessió de l’espai on l’entitat va aportar, a més de les instal·lacions, l’acompanyament d’un professional propi, que va treballar braç a braç amb un altre professional facilitat per Sant Joan de Déu. Aquesta coordinació va permetre crear un entorn segur i adaptat per a diversos perfils d’assistents.
Col·laboració i reconeixement de l’Hospital de Sant Joan de Déu
Més enllà de la sensibilització, la campanya de Sant Joan de Déu compta amb un recorregut a llarg termini gràcies a la solidaritat ciutadana. Un cop tancada la campanya del 2025, SJD ha volgut reconèixer la tasca i la disponibilitat de les entitats col·laboradores per seguir impulsant el treball en xarxa.
En aquest marc, Sant Joan de Déu ha assignat un donatiu de 2.000 € a APSOCECAT. Aquest donatiu, fruit de la recaptació solidària, es destinarà a ajudar a finançar l’activitat de l’entitat i continuar donant suport a l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat.
Ricard López, president d’APSOCECAT, ha valorat molt positivament el gest, destacant que aquests recursos són oxigen per a l’entitat:
“Han estat unes jornades molt exitoses i agraïm profundament a Sant Joan de Déu que destini una part dels fons recaptats a la nostra causa. Gràcies a donatius com aquest podem seguir oferint serveis essencials per trencar l’aïllament que sovint pateixen les persones amb sordceguesa. Són recursos que fan prevenció en salut mental i ens ajuden a combatre la soledat.”
La setmana contra la soledat no desitjada va tancar la seva edició de 2025 reafirmant que, davant l’aïllament individual, la resposta més efectiva continua sent la construcció de comunitat.
14 gen., 2026
APSOCECAT trasllada al Departament de Drets Socials la urgència d’un finançament sostenible i el reconeixement específic de la mediació en sordceguesa
El passat 14 de gener de 2026, representants d’APSOCECAT es va reunir amb el Departament de Drets Socials amb l’objectiu d’abordar la situació actual de les persones amb sordceguesa de Catalunya, així com la delicada situació financera en què es troba l’entitat.
Durant la sessió, l’associació va presentar dos documents clau sobre la situació de la sordceguesa a Catalunya, basats en les dades de l’enquesta EDAD 2020. Aquesta informació confirma que la sordceguesa afecta majoritàriament dones i persones grans, un perfil que sovint passa desapercebut en els diagnòstics. En aquest sentit, es va reivindicar la urgència de millorar els mecanismes de detecció de casos, especialment en centres residencials, per tal que aquestes persones puguin accedir als recursos que necessiten.
La figura del Mediador vs. l’Assistent Personal
Un dels eixos centrals de la reunió va ser la clara distinció entre la figura de l’Assistent Personal i la del Mediador en Sordceguesa. El president de l’entitat, Ricard López, va defensar que, si bé la llei contempla l’assistent personal (sovint orientat a la discapacitat física), les persones amb sordceguesa no necessiten només cuidadors, sinó mediadors comunicatius en sordceguesa.
Aquesta figura professional requereix unes competències comunicatives específiques i, sobretot, un paper actiu per connectar la persona amb el seu entorn, permetent-li viure de forma plena. Com a resposta a aquesta reivindicació, el Departament va convidar l’entitat a participar en el futur procés de regulació de l’Assistent Personal, previst per al 2027, per garantir que s’hi incloguin les especificitats de la discapacitat sensorial.
Compromís de futur
La reunió va servir per establir vies de col·laboració amb l’objectiu de salvaguardar la continuïtat dels projectes vitals d’APSOCECAT. L’entitat ofereix serveis d’alta especialització i expertesa que actualment no estan coberts pel sistema públic, fet que fa imprescindible assegurar-ne la viabilitat.
Aquest diàleg institucional suposa un pas endavant per definir quins recursos específics —com la mediació especialitzada o l’adaptació a les residències— són necessaris per atendre correctament la sordceguesa i com es pot articular la col·laboració amb l’administració per fer efectius els drets del col·lectiu.
16 des., 2025
Les Màquines Solidàries arriben a Westfield La Maquinista aquest desembre per impulsar la solidaritat
Els ciutadans podran fer donatius a diverses entitats socials, entre elles APSOCECAT, que treballa per les persones amb sordceguesa.
Aquest desembre, el centre comercial Westfield La Maquinista es converteix en escenari d’una iniciativa pionera i inspiradora: les màquines solidàries, conegudes internacionalment com a Giving Machines. Es tracta d’un projecte que transforma la manera de fer donatius, apropant la solidaritat al dia a dia de les persones amb un format innovador, accessible i atractiu.
Les Giving Machines són màquines expenedores que, en lloc de productes de consum, ofereixen la possibilitat de fer una aportació directa a diverses entitats socials. Amb un simple gest, els visitants poden col·laborar amb projectes que milloren la vida de milers de persones. Entre les organitzacions beneficiàries destaca APSOCECAT (Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa), que treballa incansablement per donar suport, visibilitat i recursos a les persones amb sordceguesa i les seves famílies.
Informació pràctica
- Ubicació: Westfield La Maquinista, planta principal.
- Dates: Desembre fins gener.
- Horari: Coincideix amb l’horari d’obertura del centre comercial.
- Entitats beneficiàries: APSOCECAT i altres organitzacions socials de l’àmbit local.
Un concepte innovador que uneix tecnologia i solidaritat
Les Giving Machines van néixer als Estats Units fa uns anys i han tingut un gran impacte en ciutats com Nova York, Las Vegas o Seattle. Ara, per primera vegada, arriben a Barcelona, consolidant la ciutat com a referent en la promoció de valors socials i comunitaris.
El funcionament és senzill: l’usuari selecciona a la pantalla de la màquina el projecte amb el qual vol col·laborar, escull l’import del donatiu i, en pocs segons, rep un comprovant amb el qual podrà demanar el certificat de donació a l’entitat corresponent. La màquina mostra visualment el producte o servei que s’està finançant —per exemple, material d’orientació i mobilitat o formació per a persones amb sordceguesa en el cas d’APSOCECAT—, fent tangible l’impacte de la donació.
Aquest format combina la immediatesa de la tecnologia amb la transparència i la confiança que les persones busquen quan fan una aportació solidària. A més, les màquines estan dissenyades per ser accessibles i fàcils d’utilitzar per a tothom.
APSOCECAT: donar veu i suport a les persones amb sordceguesa
Una de les entitats que rebrà suport a través de les Giving Machines és APSOCECAT, l’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa. Fundada amb la missió de defensar els drets i millorar la qualitat de vida de les persones amb aquesta doble discapacitat, APSOCECAT ofereix serveis d’acompanyament, formació, assessorament i sensibilització.
La sordceguesa és una discapacitat que combina la pèrdua de visió i audició i que genera grans reptes en la comunicació i la vida quotidiana. APSOCECAT treballa per garantir que aquestes persones tinguin accés a recursos adaptats, professionals formats i oportunitats de participació social.
Impacte esperat i objectius
L’objectiu principal de les Giving Machines és democratitzar la solidaritat. No cal fer grans donatius per marcar la diferència: amb les aportacions que es fan mitjançant aquestes màquines, qualsevol persona pot contribuir a projectes socials.
A més, la iniciativa busca:
- Sensibilitzar la població sobre la diversitat de necessitats socials existents.
- Visibilitzar entitats com APSOCECAT, que sovint treballen en silenci.
- Generar comunitat, creant un espai on la solidaritat es converteixi en part de l’experiència quotidiana.
- Inspirar replicabilitat, animant altres ciutats i centres comercials a implementar el model.
Una experiència solidària per a tota la família
Les Giving Machines estaran disponibles durant les festes nadalenques, un moment especialment propici per a la solidaritat. Les famílies que visitin La Maquinista podran aprofitar l’ocasió per explicar als més petits el valor de compartir i ajudar. Amb un disseny atractiu i interactiu, les màquines conviden a fer de la solidaritat una experiència memorable.
17 nov., 2025
L’accessibilitat auditiva a debat al Parlament Europeu: es dona veu
a la sordceguesa
El passat 2 d’octubre de 2025, va tenir lloc al Parlament Europeu de Brussel·les l’acte «Rights in Focus: Addressing Inclusion of Hard of Hearing Europeans», organitzat per la European Federation of Hard of Hearing People (EFHOH) i l’European Association of Hearing Aid Professionals (AEA), amb el suport de la diputada europea Katrin Langensiepen. La jornada prenia com a objectiu debatre com avançar cap a una Europa més inclusiva amb les persones amb dificultats auditives i va reunir representants institucionals, experts en accessibilitat i tecnologies auditives, entitats de persones amb discapacitat i professionals del sector.
La trobada partia de la premissa que l’accés a la comunicació i a les tecnologies d’assistència no pot continuar sent un privilegi, sinó que es tracta d’un dret essencial. Els participants van coincidir en la mancança de polítiques públiques coherents que garanteixin la igualtat d’oportunitats en els àmbits laboral, educatiu i social. Tal com va afirmar Langensiepen en la seva intervenció inicial, «la inclusió no és un favor; no sou un benefici», recordant que la participació de les persones amb discapacitat ha de ser reconeguda com una qüestió de drets i no de caritat.
L’acte, que es va celebrar entre les 9:30 i les 12:30, va comptar amb la participació de Lídia Best (EFHOH), Mark Laureyns (AEA), Laure Jacquemin (Universitat d’Antwerp) i Alejandro Moledo (European Disability Forum). Entre els ponents també hi va ser present en Ricard López com a representant de la European Deafblind Network (EDbN) i president d’APSOCECAT, que va aportar la perspectiva de les persones amb sordceguesa dins del debat sobre l’accessibilitat auditiva.
En Ricard López va destacar que la sordceguesa continua sent una discapacitat poc reconeguda i sovint invisibilitzada, fet que impedeix a moltes persones accedir a les ajudes adequades, especialment en l’àmbit laboral. “Sense una identificació correcta i un acompanyament especialitzat, la inclusió laboral és pràcticament impossible”, va advertir. Així, va subratllar la necessitat de garantir serveis d’accessibilitat que tinguin en compte les necessitats específiques de les persones amb sordceguesa i d’incorporar professionals formats en llengua de signes recolzada a les mans i sistemes alternatius i augmentatius de la comunicació.
Durant el debat també es van posar de manifest dades preocupants: segons l’EFHOH, les persones amb pèrdua auditiva tenen tres vegades més probabilitats de no tenir feina que la resta de la població. Els ponents van reclamar mesures concretes per revertir aquesta situació, com incentius a la contractació, programes de formació adequats i adaptacions reals als llocs de treball.
Per a APSOCECAT, la participació en aquest espai representa un pas endavant per situar la sordceguesa al centre del debat europeu sobre accessibilitat. Formar part d’aquests fòrums internacionals permet visibilitzar les necessitats del col·lectiu i reforçar el compromís de l’entitat amb una Europa que entengui la inclusió com un dret fonamental i una responsabilitat compartida.
Mor una figura clau i referent de la llengua de signes catalana i la comunitat sorda: Josep Maria Segimon i Valentí.
En Josep Maria Segimon i Valentí ens va deixar el passat dilluns 10 de novembre de 2025, a l’edat de 83 anys.
Nascut l’any 1942 i sord de naixement, en Josep Maria Segimon va ser professor, investigador, artista i activista. En la seva trajectòria, es va dedicar a la defensa, el reconeixement i la dignificació de la llengua de signes catalana, així com a l’activisme per la igualtat lingüística.
Va exercir diversos càrrecs de gran responsabilitat en entitats de referència dins el moviment associatiu, com la presidència de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), la vicepresidència de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE), va ser fundador de la Plataforma LSC, ARA! que tenia com a objectiu el reconeixement oficial de la llengua de signes catalana (LSC) i va ser membre del Consell Social de la Llengua de Signes Catalana. Com a persona sorda, també va formar part de diverses associacions de persones sordes, sovint com a una figura líder que fomentava el pensament crític. Cal destacar també la seva participació en obres de teatre i curtmetratges, la qual cosa li va permetre donar espai a la seva vessant més artística.
La seva tasca en la investigació de la llengua de signes catalana el converteix en un referent: fou Josep Maria Segimon i Valentí qui va proposar fer ús de les sigles LSC inspirades en les de l’ASL (American Sign Language). A més, va tenir un paper molt rellevant en la Proposició no de Llei de la LSC que va donar lloc a la Llei 27/2007, del 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana. A la fotografia del Congrés dels Diputats veiem representants de diverses entitats, entre ells en Josep Maria Segimon i en Ricard López (president d’APSOCECAT), en la jornada en què es va aprovar el reconeixement de la llengua de signes catalana, equiparada a la llengua de signes espanyola.
No podem obviar que va ser una de les figures més destacades en la promoció i ensenyament de la llengua de signes catalana. Va ser professor del Cicle Formatiu d’Interpretació en LSC i va assessorar centres educatius com el CEE de Sords CRAS de Sabadell i el CEE de Sords Josep Pla, segons DifuSord. La decadència de l’educació de les persones sordes a Catalunya l’havia decebut en els darrers anys, ja que Catalunya havia estat avantguardista en aquest àmbit, i defensava que l’alumnat sord havia de tenir accés complet a la informació. Des d’APSOCECAT sempre hem defensat i defensem el dret de les persones sordes i amb sordceguesa a l’accés a la llengua de signes com a dret i agraïm el seu paper tan important en la cura d’aquesta llengua.
Si ets una entitat, col·lectiu o persona compromesa amb la justícia social, pots sumar-te al manifest impulsat per Apsocecat i altres organitzacions del tercer sector. També pots sumar-te al “Memoràndum de greuges del tercer sector a Catalunya: Resum Executiu”.
Per adherir-t’hi només cal contactar-nos aportant les següents dades:
- Nom de la persona o entitat.
- Càrrec o representació (si escau).
- Dades de contacte (telèfon i correu electrònic).
- Un logo de la vostra entitat (si escau)
- Breu missatge indicant la voluntat d’adherir-se al Manifest i/o al memoràndum de greuges i/o de rebre més informació. En el cas d’entitats que aporten el seu logo han de manifestar la seva autorització per fer-lo públic
Pots baixar el manifest en format PDF aquí.
Pots baixar el “Memoràndum de greuges del tercer sector a Catalunya: Resum Executiu” aquí.
Persona de contacte
Les sol·licituds seran ateses per la Coordinació de Comunicació i Relacions Institucionals d’Apsocecat, que centralitza totes les adhesions i peticions de reunió o informació addicional. Ens podeu trucar al 93 331 73 66.
Validació i confirmació
El departament de comunicació revisarà la sol·licitud i, si escau, confirmarà l’adhesió per correu electrònic.
Formalització de l’adhesió
L’adhesió es considera formalitzada quan la persona o entitat rep la confirmació de Apsocecat.
Comunicació i difusió
Les adhesions confirmades es publicaran a la web d’Apsocecat com a mostra de suport col·lectiu (web, materials de difusió, etc.).
Tant Apsocecat com la persona/entitat adherida podràn fer difusió de les adhesions (llistat, comunicats, xarxes socials, etc.) amb finalitats de transparència i incidència.
9 oct., 2025
L’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT) posa a la venda el seu número solidari per a la Loteria de Nadal 2025, el 27060, una combinació amb un significat molt especial. El número fa referència al 27 de juny, data en què se celebra el Dia Internacional de la Sordceguesa, una jornada per donar visibilitat a les persones amb aquesta doble discapacitat i reivindicar els seus drets i necessitats.
Cada participació té un preu de 5 euros, dels quals 4 euros es destinen a l’aposta i 1 euro és un donatiu solidari que contribuirà directament als programes i serveis que APSOCECAT ofereix a les persones sordcegues i a les seves famílies.
Amb aquesta iniciativa, APSOCECAT vol convidar tothom a participar en una acció solidària plena d’esperança, que combina la il·lusió del sorteig de Nadal amb el compromís social envers la sordceguesa. Les participacions es poden adquirir a la seu de l’entitat i a través dels canals habituals de col·laboració.
“Cada número venut és una manera de donar veu i suport a les persones sordcegues. Junts podem fer que la sordceguesa sigui més visible i entesa per tothom”, destaca l’entitat.
Si vols comprar un número, posa’t en contacte amb nosaltres a través de [email protected].
25 set., 2025
❤El proper dissabte 4 d’octubre a partir de les 13 h, dins del marc de la Festa Major d’Hostafrancs i la Fira Medieval a Creu Coberta, et convidem a venir a la Paella Solidària per la Sordceguesa que celebrarem al Meeting Point del carrer Creu Coberta, 26. 😍
🥘Gaudirem tots junts d’una jornada solidària amb una paella mixta que inclou beguda i molta diversió.
👉Compra el teu tiquet abans del 2 d’octubre a:
⭐️APSOCECAT (LEIVA, 2D) – En efectiu o Bizum al 04470. De dill. a div. de 9h a 19h.
⭐️Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (SANTS, 79) – En efectiu. Matins de dill. a div. i tardes de dill. a dij. (fins les 19h)
Més info a [email protected] o al 9333173366
Barcelona, 18 de setembre de 2025 – La concentració convocada per l’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT) a la Plaça de Sant Jaume ahir a la tarda, va ser un èxit rotund de participació i visibilització. Més d’un centenar de persones, entre elles famílies, persones amb sordceguesa, professionals i ciutadania solidària, van omplir la plaça en una mobilització que ha posat al centre les necessitats d’un col·lectiu sovint invisible.
Durant l’acte, es va llegir el manifest en què APSOCECAT reclama a les autoritats:
- Finançament estable i directe per garantir la continuïtat dels serveis essencials que ofereix.
- La creació d’un Centre de Referència de la Sordceguesa de Catalunya (CERESCA), en col·laboració amb la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona.
- El reconeixement institucional de la sordceguesa com una discapacitat específica, complexa i amb necessitats pròpies.
- La concertació de serveis especialitzats que redueixin la dependència de subvencions anuals.
- La inclusió d’APSOCECAT com a membre de ple dret del COCARMI, o bé el reconeixement oficial de la plataforma CEDDDCAT com a veu alternativa del sector de la discapacitat.
“Sense suport, milers de persones amb sordceguesa quedaran sense atenció especialitzada, sense acompanyament, sense veu i sense oportunitats. Això no ho podem permetre.”, ha declarat Ricard López i Manzano, president de l’entitat.
L’alta participació i el suport rebut mostren que la societat catalana està al costat de les persones amb sordceguesa. Ara, APSOCECAT exigeix a les institucions que estiguin a l’alçada i prenguin mesures immediates per evitar la seva desaparició.
Barcelona, 15 de setembre de 2025 – L’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT) convoca els mitjans de comunicació a la concentració ciutadana que tindrà lloc el dimecres 17 de setembre a les 19 h a la Plaça de Sant Jaume (Barcelona).
L’acte vol denunciar la situació crítica que viu l’entitat, després de 26 anys d’història, per la manca de suport institucional i la revocació de subvencions, sobretot ara que el Departament de Drets Socials i Inclusió ha resolt la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats socials per als anys 2025 i 2026, la Convo 25-26, amb una dotació per a les dues anualitats de 231,5 milions d’euros.
Sense una resposta immediata, APSOCECAT es veurà obligada a tancar, deixant sense recursos desenes de persones amb sordceguesa a Catalunya.
La mobilització comptarà amb la participació de persones amb sordceguesa, famílies, professionals i ciutadania compromesa. Durant l’acte es farà entrega d’un manifest a les autoritats per reclamar:
- Finançament estable i directe per garantir la continuïtat dels serveis essencials que oferim emparada per la cartera de serveis.
- La creació d’un Centre de Referència de la Sordceguesa de Catalunya (CERESCA), en col·laboració amb la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona.
- El reconeixement institucional de la sordceguesa com una discapacitat específica, complexa i amb necessitats pròpies.
- La concertació de serveis especialitzats que redueixin la dependència de subvencions anuals.
- La inclusió d’APSOCECAT com a membre de ple dret del COCARMI, o bé el reconeixement oficial de la plataforma CEDDDCAT com a veu alternativa del sector de la discapacitat.
- 17 de setembre de 2025
- 19:00 h
- Plaça de Sant Jaume, Barcelona
MANIFEST
APSOCECAT som una entitat que treballa per garantir els drets i el benestar de les persones amb sordceguesa. Des de fa 26 anys, aquesta missió ha estat el nostre compromís, la nostra raó de ser i el nostre deure com a membres de la nostra societat. Ara, aquest projecte col·lectiu es troba en perill.
La manca de finançament i recursos per part de les administracions públiques –Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona– ens aboca a un tancament imminent. Un tancament que no és només el final d’una entitat: és l’abandonament d’un col·lectiu que ja viu en la invisibilitat i dels professionals que es formen a la nostra associació.
Sense suport, milers de persones amb sordceguesa (fins 38.000, moltes de elles els nostres avis i avies) quedaran sense atenció especialitzada, sense acompanyament, sense veu i sense oportunitats. Això no ho podem permetre.
Per això, sortim al carrer.
Per això ens plantem a la Plaça de Sant Jaume.
Perquè 26 anys de feina no poden acabar en silenci.
Exigim:
- Finançament estable i directe per garantir la continuïtat dels serveis essencials que oferim emparada per la cartera de serveis.
- La creació d’un Centre de Referència de la Sordceguesa de Catalunya (CERESCA), en col·laboració amb la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona.
- El reconeixement institucional de la sordceguesa com una discapacitat específica, complexa i amb necessitats pròpies.
- La concertació de serveis especialitzats que redueixin la dependència de subvencions anuals.
- La inclusió d’APSOCECAT com a membre de ple dret del COCARMI, o bé el reconeixement oficial de la plataforma CEDDDCAT com a veu alternativa del sector de la discapacitat.
Ens mobilitzem per dignitat.
Per les persones sordcegues.
Per la justícia social.
Perquè no volem deixar ningú enrere.
Sordceguesa no vol dir invisibilitat. Que ens escoltin. Que ens vegin. Que actuïn.