15 febr., 2017
El programa Vida independent per a la sordceguesa és una iniciativa de l’APSOCECAT que proporciona pisos amb suport a persones adultes amb aquesta discapacitat
15/02/2017 – Desenvolupat amb el suport de l’Institut Municipal de persones amb Discapacitat (IMPD), de l’Ajuntament de Barcelona, el programa Vida independent per a la sordceguesa està a punt d’arribar al seu segon any de funcionament. Amb dos usuaris, tres pisos i un equip de mediadors, funciona com un engranatge. La iniciativa es mostra com la millor opció residencial per a persones adultes amb sordceguesa amb bon nivell d’autonomia.
La proposta consisteix en proporcionar habitatges adaptats d’ús individual on l’usuari pugui portar una vida el més autònoma possible. Cada nou cas requereix la coordinació dels procediments administratius amb la logística d’adequació del pis. Per la part professional, un equip fa la valoració del cas i prepara la transició i adaptació a la nova situació.
Els pisos del programa Vida independent per a la sordceguesa estan ubicats en un únic bloc, dins la zona d’influència de l’APSOCECAT. Estar a prop és important perquè facilita les adaptacions a l’agenda. Quan sorgeix algun canvi l’equip ha de reorganitzar-se ràpidament i cobrir l’atenció necessària.
Un professional de l’APSOCECAT fa una supervisió breu al matí i al vespre, explica l’agenda del dia, atén i reporta qualsevol imprevist. També fa de interlocutor amb la comunitat. L’equip, format per 6 mediadors qualificats, acompanya de manera intermitent els usuaris els 365 dies de l’any.
Les persones amb sordceguesa necessiten de l’atenció de un professional que els faciliti la comunicació i la millora d’autonomia. També que els faci acompanyament a determinades gestions: metges, tràmits, etc. Aquesta mediació es fa en ràtio 1:1, el que fa que l’atenció mai sigui simultània. Es tracta d’un abordatge individual adaptat a les necessitats i les restes visuals i/o auditives de cada cas.
Podeu conèixer més sobre el programa Vida independent per a la sordceguesa en aquest vídeo de la sèrie Connectats:
Sordceguesa, educació i família. Anàlisi i reflexions sobre l’obra “El Miracle d’Anne Sullivan”, estrenada el dia 6 de febrer al Teatre del Raval, a Barcelona
Per Xavier Capdevila, psicòleg especialitzat en sordceguesa i membre de l’equip tècnic de l’APSOCECAT
06/02/2017. Fa uns dies vam tenir el plaer d’assistir a l’estrena de l’obra de teatre “El miracle de Anne Sullivan”. La encantadora gent del Teatre del Raval va tenir a bé convidar-nos a uns quants d’APSOCECAT, doncs el tema de l’obra és de la nostra associació: la sordceguesa i l’abordatge dels reptes que planteja. Sordceguesa, educació i família conformen el nostre hàbitat professional.
No sóc crític ni vaig habitualment al teatre, però sigui com sigui haig de referir que l’obra em va agradar molt, a l’igual que a tot el grup que hi anàvem. La composició escènica i, sobretot, la interpretació dels actors treuen el màxim de sí d’aquesta adaptació catalana del text que William Gibson va escriure l’any 1959.
A part de recomanar-vos que no us perdeu la oportunitat d’assistir a una representació d’aquesta obra, en aquest text faré una interpretació i anàlisi del que s’hi veu referent a la sordceguesa, des del meu punt de vista com a professional amb contacte regular amb la realitat d’aquesta discapacitat.
L’ENSENYAMENT D’HABILITATS DE COMUNICACIÓ
Abans de començar a parlar sobre el personatge és obligatori fer un incís en l’actriu que l’interpreta: Mar Ferrer. Una actuació brillant i intensa que ja mereix per si sola pagar el preu d’una entrada. El repertori de manierismes, estereotípies i conductes que desenvolupa al llarg de l’obra són molt versemblants.
Ara, sí, les reflexions sobre la sordceguesa. Tal com es narra a l’obra, Helen Keller es queda sordcega a edat molt prematura, als 19 mesos d’edat. Anne Sullivan, la seva mestra, comença a treballar amb ella quan té 7 anys i li ensenya l’alfabet dactilològic recolzat a la mà. Lletra per lletra, li va lletrejat accions i objectes del seu voltant.
Sent un cas que podríem considerar “quasi congènit”, on la persona encara no ha desenvolupat habilitats de llenguatge, xoca que l’Anne esculli aquest com a sistema alternatiu de comunicació, i encara més que la Helen l’aprengui tant ràpid. Habitualment, en els casos de sordceguesa congènita el primers tipus de sistemes de comunicació que s’utilitzen són icònics i senzills, utilitzant signes extrets de la llengua de signes o objectes referents, per exemple. A priori no és lògic que intentem fer servir lletres d’una llengua oral a la qual el nen ha tingut poc o cap accés.
Sigui com sigui, la realitat pot superar la ficció. Efectivament, segons està documentat, Anne va utilitzar dactilologia i la Helen va començar a entendre les primeres paraules en només un mes d’intervenció. Val a dir que la quan la Helen es va quedar sordcega ja tenia un petit repertori oral. I també és important tenir en consideració que, per contra del que es suggereix en el text de l’obra, on veiem que la Helen prèvia a l’arribada de la mediadora sembla no tenir cap sistema de comunicació, en realitat ja havia desenvolupat un llenguatge d’uns 60 signes cinèsics (signes corporals adoptats quotidianament). Així que Anne Sullivan no començava a treballar la comunicació totalment des de zero.
LA REALITAT I EL COMPORTAMENT DE LA HELEN
A l’obra de teatre també veiem una Helen amb un comportament molt disruptiu: trenca plats, mossega, esgarrapa, pega, dona puntades de peu… És ben cert que en casos de sordceguesa tant prematurs acostumem a trobar aquest tipus de comportaments. Generalment, estan relacionats amb frustracions comunicatives, derivats de la impossibilitat de fer-se entendre.
Posem-nos per un moment en el lloc d’una persona sense un sistema de comunicació per fer-se entendre: com expressaries que tens gana? Que et trobes malament? Que no vols fer el que et proposen? Que no estàs comprenent el que passa el teu voltant? Doncs lògicament ho acabaries per expressar amb comportaments d’aquest tipus. Així que més que problemes de conducta els podríem anomenar problemes derivats de frustracions comunicatives.
Però, tornant a l’obra, a mi em sembla veure que la Helen es comporta “malament” no pas per frustracions comunicatives, sinó que en la major part són comportaments desafiants: Helen està acostumada que obté el què vol quan vol, i que quan dóna puntades de peu, no només tothom corre a oferir-li-ho sinó que també la premien amb dolços per a que es tranquil·litzi. El que en diríem popularment una nena malcriada. I és que el comportament és un dels elements més difícils d’entendre en el ecosistema sordceguesa, educació i família.
Óscar, un dels nostres usuaris, posa content amb Mar Ferrer (Helen Keller) i Míriam Escurriola (Anne Sullivan) el dia de l’estrena
SORDCEGUESA, EDUCACIÓ I FAMÍLIA. LA MEDIACIÓ D’ANNE SULLIVAN
El rol professional que exerceix l’Anne rep molts noms diferents a l’obra: institutriu, professora, mainadera, etc. En aquella època encara no estava generalitzat el terme amb el que coneixem avui aquest rol professional: mediador en sordceguesa.
Com explica molt bé l’Anne a la família de la Helen, l’eix central la tasca d’un professional amb una persona amb sordceguesa congènita és procurar-li el desenvolupament del llenguatge, essencial per a permetre el seu creixement com a persona. Amb aquesta finalitat aprofita les oportunitats de la vida diària i els interessos de la Helen (per exemple, la nina), per a signar-li les paraules dels objectes i situacions immediats de l’entorn. Sempre anticipant i repetint, tot provocant situacions d’aprenentatge. A la vegada que li va ensenyant pautes de conducta i habilitats de la vida diària. Com veiem, en situacions de sordceguesa, educació i família van lligats en un sentit tan bàsic com l’aprenentatge de mètodes de comunicació.
L’Anne de la obra té un estil de mediació molt enèrgic, en algunes situacions brusc i que pot semblar fins i tot violent. Sorpresa per aquest tracte, quan la mare demana explicacions l’Anne respon que la Helen no necessita pas carícies ni afecte, sinó que necessita disciplina. “La lletra amb sang entra”, arriba a dir.
Moltes vegades Anne i Helen es barallen obertament “o guanyes tu o guanyo jo”. És un plantejament que puc entendre considerant per una banda el gran repertori de conductes desafiants de la Helen (des del primer moment l’Anne no pensa permetre’n ni una, trencant el cercle de recompenses que les alimentava), i per altra recordant que estem parlant d’altres temps, en els aquestes estratègies pedagògiques, basades en l’autoritat i la disciplina fèrria, estaven normalitzades.
No estic pas intentant concloure que l’estil de mediació de l’Anne sigui censurable, sinó que reflexiono sobre el fet de que hi ha altres estils de mediació diferents. N’hi ha durs i distants com el que mostra l’Anne, i també n’hi ha d’amorosos i propers. L’ús d’un estil o altre dependrà tant de la personalitat del propi mediador, del temperament de la persona amb sordceguesa, i dels objectius del pla d’intervenció a seguir.
Val a dir que l’Anne de l’obra no és només cops i baralles. L’actriu Míriam Escurriola interpreta de manera molt encertada la mirada del “bon mediador” cap al seu usuari: somrient, atenta i concentrada, curiosa, amorosa al cap i a la fi.
EL NEGUIT DE LA FAMÍLIA
Abans d’acabar aquesta entrada, cal parlar de l’entorn familiar, també molt ben representat en aquesta adaptació. La família comparteix amb nosaltres totes les seves preocupacions i els seus dubtes, que més de 100 anys més tard del cas de la Helen segueixen sent els mateixos.
Com veiem, sordceguesa, educació i família és una combinació complexa. Tinguem clar que no podem culpar a la família per la malcriadesa de la Helen. Es tracta d’una situació habitual en aquest casos: la família és veu sobrepassada, esgotada per una realitat que no sap com conduir. Pensem que fins al moment de l’arribada de l’Anne, no havien trobat ningú que els sàpigues orientar, donant-los claus per a entendre la conducta de la seva filla i donant-los eines per a poder-hi interactuar. I les resistències que demostren davant el treball de l’Anne són els normals de qualsevol sistema familiar.
CONCLOENT
Aquesta obra no només és una gran experiència per a l’espectador, sinó que també és una bona aproximació a la realitat de la sordceguesa, els reptes que planteja i la manera d’abordar-los.
Aquest text no pretén ser més que reflexions sobre la sordceguesa, i, específicament sobre sordceguesa, educació i família, amb els reptes que representa a banda i banda. No us perdeu l’oportunitat d’anar a veure l’obra, al Teatre del Raval i fer-vos la vostra pròpia impressió. Hi haurà sessions interpretades en Llengua de Signes Catalana i comptarà amb audiodescripció, així que no hi ha excusa per a ningú. Gaudiu-ne!
26 gen., 2017
Per a una treballadora el fet d’aproximar-se a la maternitat va acompanyat de la tensió i la incertesa de la compaginació dels dos rols un cop acabi la baixa. La Núria explica com ha estat la seva experiència de maternitat i conciliació laboral amb l’APSOCECAT
Per Núria Bustamante, treballadora social i membre de l’equip tècnic de l’APSOCECAT
26/01/2017. En quant una treballadora està embarassada des de les empreses sempre es busca fer un detall: una panera amb bolquers, un lot de cremes infantils, etc. Tot això està molt bé, però el que realment necessita el bebè de 4 mesos (la baixa de maternitat a Espanya és de 16 setmanes) és poder estar amb la seva mare. Així que el millor regal senyors i senyores empresaris és poder portar en nou vingut a la feina.
Això és el que la meva associació: APSOCECAT (Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa) m’ha permès fer, i li estic plenament agraïda. Hem fet més de 4 mesos així: venim cada dimarts i divendres a treballar plegades. I estic segura que ha sigut el millor regal que li han pogut fer tant a ella com a mi. Puc dir que és un veritable exemple de maternitat i conciliació laboral.
No ens enganyem, la feina no surt igual però et permet després de mesos de baixa i de dormir poc, d’anar-te incorporant novament a la rutina del dia a dia. Anar-te posant al dia amb les novetats i aprofitar les hores en que la petita dorm, que no són masses, a prioritzar el més important a poder fer.
Adaptar el lloc de treball, és fàcil, posar un llitet plegable i una hamaca de segona mà que et permet tenir a la petita mirant tot el que fas. A les reunions està totalment integrada: asseguda a la taula o a la falda de qualsevol dels assistents. I tothom es veu content.
Aquest fet també ha permès poder allargar la lactància i fins ara, no hem faltat cap dia a la feina perquè la petitona hagi estat malalta. Arriba un punt en que veus que això es el normal. Una autèntica integració dels dos rols: el de mare i el de treballadora. Tothom fa concessions però el resultat és molt més tranquil. I sobre tot, no et sents culpable pel fet de ser mare.
Aquesta situació de maternitat i conciliació laboral hauria de ser una opció generalitzada i no pas ser l’excepció com fins ara és. Animo a totes les treballadores que provin de proposar poder dur el seu fill a la feina. A vegades som nosaltres mateixes que pensem que això no serà viable i no ens ho permetran fer. Així que per intentar que no quedi, a la llarga tots hi sortim guanyant.
La participació ha resultat agraciada amb la terminació del primer i del cinquè premi del sorteig
04/01/2017 – El número 21560 de la participació de La Grossa de l’APSOCECAT per al sorteig de Cap d’Any ha estat premiat pel fet de coincidir amb la terminació 60 del primer premi (09260). Dels 0,4 € jugats a aquest número es deriva un premi de 2 € per butlleta. Per altra banda, el número 02619 també ha coincidit amb la terminació 19 del cinquè premi (27719), que guanya la devolució dels 0,40 € de l’import jugat. La participació jugava 10 números a raó de 0,40 € a cadascun.
Així, pertoca a cada butlleta un total de premi-reintegrament de 2,40 €. Les persones que vulguin demanar aquest import poden passar per la seu de l’APSOCECAT (C/ Leiva 2D, local) a partir de pròxim dia 9 de gener en horari laboral.
El sorteig de 2015 va deixar un benefici per l’entitat de 1350 €, derivats de l’euro de donatiu de cada butlleta més la resta de reintegraments no reclamats.
Moltes gràcies i molt bon any a tots els que heu col·laborat!
11 oct., 2016
El pròxim 20 de octubre tindrà lloc la inauguració de la mostra, que estarà oberta al públic fins el 22 de novembre. Art a través dels sentits
L’APSOCECAT acollirà durant les pròximes setmanes la mostra d’art tàctil “L’Art a través dels sentits de la pintura a l’oli de Catalunya”, de l’artista Sandalia Mateo. Es tracta d’una col·lecció de unes vint pintures inspirades en la costa catalana i fetes amb oli en relleu, de manera que l’espectador gaudeix de l’experiència artística en tres dimensions.
La inauguració de la mostra està prevista el dijous 20 d’octubre, a les 18 hores, i contarà amb la presència del president de l’APSOCECAT, Ricard López, l’artista, Sandalia Mateo i amics de l’associació. La idea es proporcionar una aproximació a l’art accessible a tots els públics, especialment a les persones amb sordceguesa, que podran fer un reconeixement tàctil de les peces.
Art a través dels sentits
Sandalia Mateo sempre ha estat inclinada a la pràctica artística. Nascuda a Avilés el 1959, els seus inicis van ser amb pintura sobre escaiola. Es va formar a Barberà del Vallès, desenvolupant un estil personal que es revela a través de textures de paisatges reals o imaginaris. Utilitza tècniques de pintura a l’oli i acríliques en relleu combinades amb materials de la natura, com la sorra o la palla. Les obres de la mostra corresponen al període 2008-2016.
La exposició es podrà visitar fins el 22 de novembre en l’horari laboral de l’associació. Una part de la venda anirà destinada com a donatiu per l’APSOCECAT.
26 set., 2016
La distinció l’atorga anualment el Departament de Justícia com a reconeixement per un servei destacat en l’àmbit de l’execució penal. Guardó de la festivitat de la Mercè per l’APSOCECAT
23/09/2016. L’associació ha estat reconeguda dins el grup d’entitats del tercer sector que han rebut la distinció amb motiu de la festivitat de la Mercè, patrona de les institucions penitenciàries. L’acte va tenir lloc el dia 23 de setembre a la sala d’actes de la Ciutat de la Justícia, presidit pel conseller de Justícia, Carles Mundó. Ricard López, president de l’APSOCECAT, va rebre la distinció.
En total van ser lliurats 81 guardons, entre professionals, col·lectius i entitats. Mundó va destacar que “sovint, la implicació dels treballadors va molt més enllà de les estrictes obligacions”, i aquesta implicació es la que pot representar una nova oportunitat per al penat. Adrià Comella, secretari general de Justícia, Armand Calderó, director general de Serveis Penitenciaris, Pilar Heras, directora general d’Execució Penal i Juan José Torres, director del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, van coincidir en destacar la importància que el sistema de justícia català sigui un exemple de reinserció amb una perspectiva educativa centrada en la persona.
La distinció s’atorga anualment amb la finalitat de reconèixer als professionals i entitats que han prestat un servei destacat en l’àmbit de l’execució penal i de justícia juvenil. L’APSOCECAT fa varis anys que col·labora amb el programa Treball en Benefici de Comunitat, una iniciativa que permet que la persona infractora repari simbòlicament el dany ocasionat i que es responsabilitzi de les seves accions mitjançant una acció positiva per a la comunitat. Per les associacions també és un recurs inestimable, ja que facilita posar en contacte persones i professionals que d’altra manera possiblement no ho haguessin fet.
L’APSOCECAT se sent molt honorada i ratifica la seva disposició de continuar col·laborant en quantes mesures siguin possibles.
29 juny, 2016
El programa promou la desinstitucionalització de persones adultes amb sordceguesa en pisos d’ús individual i compta amb el suport de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). Dia de la Sordceguesa
29/06/2016. Dia de la Sordceguesa. L’APSOCECAT ha volgut celebrar el Dia Internacional de la Sordceguesa amb la presentació del programa “Vida independent per a persones amb sordceguesa”. L’acte es va realitzar el dia 28 de juny, a la seu de l’associació, i va comptar amb la assistència d’autoritats, professionals, voluntaris, persones amb sordceguesa, familiars i amics.
Alba Camprodon, coordinadora del programa, va explicar que la proposta va néixer de la mà de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), de l’Ajuntament de Barcelona, que va proposar el desenvolupament d’un servei que pogués acollir una persona adulta amb sordceguesa institucionalitzada, però amb bon nivell d‘autonomia. Aquest va ser l’inici d’un programa que hores d’ara compta amb dos usuaris vivint en pisos d’ús individual, amb el suport d’un equip de mediadors 24×7.
Óscar Gordo, un dels usuaris, va narrar als assistents la experiència d’enfrontar el canvi al nou lloc que ara és la seva llar, i va explicar que considerava el programa “molt recomanable”. L’Óscar, que porta un implant coclear que li permet un cert grau d’audició i comunicar-se oralment, per primer cop viu tot sol, la qual cosa representa un guany de llibertat, però també reptes com encarregar-se de les tasques domèstiques i aprendre a decidir sobre aspectes que abans mai s’havia plantejat.
A l’acte van intervenir Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Laia Ortiz, tinent d’alcalde i presidenta de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Llop, representant de la Diputació de Barcelona, i Antonio Martínez, president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Tots van dedicar paraules de reconeixement a la tasca de l’APSOCECAT.
Ricard López, president de l’APSOCECAT i de la FESOCE va incidir en la necessitat de avançar en mesures d’accessibilitat sensorial, així com en solucions residencials adaptades a persones amb sordceguesa amb diferents graus d’autonomia. López va dir que aquest programa és un model ideal per a persones amb bona autonomia però que les administracions no poden ignorar que hi ha persones amb sordceguesa que necessiten suport permanent i per les quals no existeix cap mena de recurs residencial a Catalunya.
En acabar les persones amb sordceguesa van gaudir l’experiència d’un breu tour en Harley Davidson cortesia d’un grup d’aficionats a les customs.
L’APSOCECAT ha programat una trobada de famílies seguida de la presentació del programa “Vida independent per a persones amb sordceguesa”
22/06/2016. Activitats per al Dia Internacional de la Sordceguesa. El proper 27 de juny es commemora el “Dia Internacional de la Sordceguesa”, data que marca l’inici de la “Setmana Internacional de Conscienciació de la Sordceguesa”. A tot el món es celebren activitats de visibilitat i reivindicatives d’aquesta discapacitat.
En aquest context, l’APSOCECAT, en cooperació amb la Federación Española de Sordoceguera (FESOCE), convida a l’acte commemoratiu que acollirà la presentació del programa “Vida Independent per a Persones amb Sordceguesa”. Es tracta d’un projecte desenvolupat amb el suport de l’Institut Municipal de Persones de Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona i que representa un model positiu en l’abordatge de solucions residencials per a persones amb sordceguesa adultes.
Acte Dia de la Sordceguesa
Dimarts 28 de juny, 18 h.
Seu de l’APSOCECAT:
C/ Leiva 2D, baixos, 08014, Barcelona
L’APSOCECAT estaria molt complaguda de comptar amb l’assistència de qualsevol persona interessada en l’atenció a la discapacitat en general, i a la sordceguesa, en particular. Entrada lliure.
7 maig, 2016
- Adquisició d’una furgoneta per al transport de persones amb sordceguesa.
- Guardó de la festivitat de la Mercè per l’APSOCECAT.
9 set., 2015
Amb el meu mediador puc anar a la muntanya
L’Araceli és una persona sordcega que atenem a l’APSOCECAT. Amb motiu de les colònies d’estiu ha escrit un breu text explicant com ha estat la seva experiència de gaudir de la natura amb el suport de la Rosario, una de les nostres mediadores
09/09/2015
Hola, sóc l’Araceli Capella,
Des de fa dos anys, tres amb aquest, vinc participant en les colònies d’estiu d’APSOCECAT i de FESOCE. No sabia si els mediadors em podrien ajudar en les excursions i amb les coses de cada dia, però ha anat molt bé i m’he adonat que són molt importants per a mi.
Ens ho hem passat molt bé. M’ha agradat tot: l’aventura, l’esport, els tallers, els museu i els passejos. A més, per fi he anat a la muntanya, que para mi és tot un record. Li dono les gràcies a la Rosario González, que m’hi ha ajudat. M’he esforçat molt, m’agrada. L’he passat genial, però no puc anar-hi sola, es impossible tot i que porto un bastó per ajudar-me.
A les colònies també ensenyo a fer coses, com la classe d’aerobics i dono un cop de mà a altres persones sordcegues, i també als mediadors, amb la llengua de signes que és la meva llengua habitual.
Vaig a la piscina i parlo amb els amics: altres persones sordcegues, pero també voluntaris i gent de l’associació que conec des de fa molt de temps. He vist com altres sordcecs (David, Marta, Isabel), també ho han passat molt bé fent activitats, com jo. Els he vist feliços, i al final crec que és això el que en realitat és important.
GRÀCIES a Nùria i Xavi i a tots els mediadors. Amb el meu mediador puc anar a la muntanya!
L’Araceli i la Rosario, la seva mediadora en la ruta de muntaya
28 juny, 2015
Activitats pròpies i sectorials es van desenvolupar per donar visibilitat a la pèrdua visual i auditiva combinada. 38.000 persones a Catalunya poden tenir sordceguesa. Setmana de visibilitat per la sordceguesa 2015
28/06/2015. Setmana de visibilitat per la sordceguesa. Del 21 al 27 de juny es va celebrar la Setmana de conscienciació de la sordceguesa amb una complerta programació. Les activitats van estar adreçades a diferents tipus de públic per tal de donar la màxima difusió a una discapacitat encara poc coneguda.
El diumenge 21 va tenir lloc un concert de cambra amb la coral GAC, a la capella de Sant Josep Oriol. Els intèrprets van oferir un preciós concert del segle d’or de la música espanyola que va estar un luxe per al públic.
Les activitats van continuar amb el cinefòrum “El planeta dels cargols” (2011), del director sud-coreà Seung-Jun Yi, que narra el dia a dia d’una parella, ell amb sordceguesa i ella amb una discapacitat física. Amb la participació de Dolors Torres, psicòloga de la Fundació Catalana Síndrome de Down i membre del Grup de treball psicologia i discapacitat del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, els assistents van realitzar una sèrie de reflexions sobre la vida amb discapacitat i la necessitat de desenvolupar habilitats complementàries i vincles emocionals per a sortir endavant. També es van atendre preguntes específiques sobre la sordceguesa.
Setmana de visibilitat per la sordceguesa 2015
Finalment, el dissabte 27, Dia de la sordceguesa, es va realitzar a la seu de la DT ONCE l’acte oficial i institucional de les organitzacions, amb la participació de l’ONCE Catalunya, ASOCIDECAT, APSOCECAT, FESOCA, FOAPS. Carme Canela, directora de Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Barcelona, va estar present en representació de la consellera Neus Munté. A la seva intervenció Ricard López, president de l’APSOCECAT, va destacar els programes que l’entitat desenvolupa per atendre el col·lectiu, amb especial èmfasi en els projectes de vida independent i de places de residència amb el suport de mediadors.
A l’acte també va intervenir Estíbaliz García, una persona molt activa que va explicar la seva experiència amb la sordceguesa i va animar a les persones en la seva situació a buscar les ajudes necessàries per enfrontar els reptes que se’n deriven. En acabar l’APSOCECAT va oferir la possibilitat a les persones sordcegues de fer un tour en Harley Davidson.
L’APSOCECAT es sent satisfeta de l’esforç de les organitzacions, així com de la participació i la visibilitat aconseguida. Petits èxits que continuen sumant als 15 anys de trajectòria.
Ricard López, president de l’APSOCECAT ha estat convidat com a membre del jurat
El lliurament de la primera edició del Premi de Foment de la Llengua de Signes Catalana, de reconeixement de persones, entitats i iniciatives que contribueixen al foment, la difusió i el prestigi de la Llengua de Signes Catalana, va tenir lloc el dimecres 3 de juny, al Palau de la Generalitat. L’acte ha estar presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell i ha comptat amb la participació de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa i del president de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA), Antonio Martínez.
En la categoria persones va ser guardonat Joan Frigola Masclans, en reconeixement a una excepcional trajectòria docent en l’ensenyament de la LSC. En la categoria entitats, el premi va recaure sobre l’Escola Tres Pins, un centre reconegut pel seu projecte educatiu bilingüe català-LSC. El premi a les iniciatives va ser atorgat a Webvisual, un novador projecte de televisió per internet para la comunitat sorda què ràpidament ha escalat posicions.
Els participants, autoritats, premiats i convidats, van destacar la importància de la Llengua de Signes Catalana com un dret fonamental de la comunitat sorda i un patrimoni cultural català. L’evolució de la lluita per la seva defensa es va mostrar en el documental “Amb les mans”, on diferents protagonistes del moviment expliquen com s’han conquerit les fites actuals d’una llengua amb uns 30.000 usuaris estimats.
El dia de l’acte, 3 de juny es van celebrar cinc anys de l’entrada en vigor la Llei 17/2013 de la Llengua de Signes Catalana. El premi de Foment de la Llengua de Signes Catalana té caràcter biennal i s’atorga en tres categories: a una persona signant per la seva trajectòria, a una entitat i a una iniciativa de foment de la Llengua de Signes Catalana.
L’APSOCECAT ha preparat un programa amb activitats culturals i institucionals per a tots els públics
Activitats per la Setmana internacional de la sordceguesa. El Dia internacional de la sordceguesa es celebra el 27 de juny amb la intenció de donar visibilitat a un col·lectiu format per gairebé 3 milions de persones a Europa i 38.000 a Catalunya. Les entitats del sector organitzen la Setmana de conscienciació amb activitats al voltant d’aquesta data. L’APSOCECAT ha preparant un programa molt complert per tal que ningú no se’n quedi fora.
Les activitats començaran el diumenge 21 de juny amb un concert de cambra a càrrec de l’agrupació GAC. Es tracta d’un concert coral amb repertori del segle d’or de la música espanyola, el segle XVI, que tindrà lloc a la Capella de Sant Josep Oriol, a Barcelona a les 19:00. Entrades a l’Atrápalo.
El dijous 25 es farà una activitat de cinefòrum, amb la projecció del documental El planeta dels cargols (2011), del director sud-coreà Seung-Jun Yi, que narra el dia a dia d’una parella, ell amb sordceguesa i ella amb una discapacitat física. Es comuniquen a través d’una llengua de signes tàctil, movent les puntes dels dits sobre les mans de l’altre. La relació permet a Young-Chan descobrir amb les mans les coses que no pot veure ni sentir. En acabar el film hi haurà un petit fòrum de reflexions compartides amb experts i convidats especials. La projecció està prevista a les 19:00 a la seu de l’APSOCECAT. Film amb subtítols i fòrum amb intèrpret LSC. Entrada lliure.
Finalment, el dissabte 27 de juny, Dia de la sordceguesa, es realitzarà a les 13:00 l’acte institucional a la seu de l’ONCE Catalunya, amb la presència de la consellera de Benestar social i família, Neus Munté i la participació dels representants de les entitats del sector, així com usuaris, familiars i professionals.
L’APSOCECAT es sent honorada de poder oferir aquest magnífic programa de visibilització de la sordceguesa. Amb la col·laboració de GAC Cor de Cambra, El documental del mes, ONCE Catalunya i ASOCIDECAT.
21 maig, 2015
L’import del programa 2014 es divideix entre tres entitats, una de les quals és l’APSOCECAT
Targeta Catalunya Solidària. Catalunya Caixa ha fet entrega a l’APSOCECAT de la recaptació del programa Catalunya Solidària 2014. El donatiu es va formalitzar el dia 20 de maig a la seu de l’associació. Ricard López, president, va rebre d’Ignasi Martínez Germán, director de zona Barcelona – Llobregat de Catalunya Caixa, el taló representatiu. La ocasió va permetre un recorregut per les instal·lacions, així com algunes explicacions sobre la sordceguesa i els projectes que s’hi desenvolupen.
El donatiu, 58.000 €, correspon a la tercera part de la recaptació de les compres efectuades amb la targeta durant el període d’un any, calculada sobre la base d’un 0,10 %. Les entitats beneficiades en aquesta edició són Avismón Catalunya, Pallapupas i l’APSOCECAT.
Aquesta iniciativa de Banca Km.0 ofereix als clients de Catalunya Caixa una oportunitat de suport al teixit social de proximitat. Per la part de les associacions dóna un important respir financer en temps de grans dificultats i escassetat de recursos.
L’APSOCECAT agraeix a les persones i entitats que han fet possible aquest bon resultat, que permetrà la continuïtat d’accions de d’atenció i suport a les persones amb sordceguesa.
Concert de Cambra per la Setmana de la sordceguesa. GAC és un cor de cambra nascut a partir de la iniciativa de 15 cantants amb una sòlida formació musical, amb l’objectiu de crear un projecte que begui dels aprenentatges que els seus membres han obtingut de les formacions on han cantat o canten: el Cor de Cambra de Diaula, els Projectes de Fònics, el Cor de Cambra ARSinNOVA, Cor Madrigal, Lieder Càmera, o l’Orfeó Català. El cor té com a principi que cadascun dels seus integrants ha de ser capaç d’interpretar l’obra com a solista. La direcció musical és a càrrec de Laia Santanach.
Diumenge 21 de juny, 19:00
Parròquia Sant Josep Oriol. Carrer Villarroel 83, Barcelona (entrada a la capella per C/ Diputació 145)
Donatiu: Anticipat 7€ /Dia del concert: 10€
Entrades: al nostre local i a l’Atrápalo
Fila zero: Ingrés bancari al compte 2013 0328 34 0200681048 – Associació catalana pro persones amb sordceguesa APSOCECAT
Programa
Cristóbal de Morales
Si no’s hubiera mirado
Francisco Guerrero
O Virgen / Ave Virgo Sanctissima / Oy Joseph
Cristóbal de Morales
Ad tantae nativitatis
Francisco Guerrero
Oyd, oyd una cosa / Los Reyes siguen la estrella
Tomás Luis de Victoria
O Magnum Mysterium / Amicus meus osculi / Tamquam ad latronem
Francisco Guerrero
Todo cuanto pudo dar
L’APSOCECAT ha estat organitzadora del programa d’intercanvi d’experiències sobre bones pràctiques en l’àmbit de la discapacitat
Professionals finlandesos visiten Catalunya. Representants d’agències finlandeses d’atenció a la discapacitat han visitat Catalunya els dies 6 i 7 de maig amb l’objectiu de conèixer el treball de centres amb reconeguts models d’excel·lència. Les agències visitants són la Federació Municipal Vaalijala i la Fundació per a persones intel·lectualment discapacitades de la regió de Savo (SAVAS). Unes 25 persones en formaven el grup.
La visita ha estat organitzada per l’APSOCECAT i va tenir com a destinacions tres centres singulars i de reconegudes bones pràctiques. La primera parada va ser la Associació Sant Tomàs, a Vic, una entitat dedicada a l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a la comarca d’Osona. Els visitants van poder veure de primera mà el funcionament del servei de cerca de feina “Eina”, així com el centre de treball TAC Osona, on van poder comprovar la integració laboral de persones amb discapacitat al servei de bugaderia i cuina.
La segona entitat va ser la Fundació AMPANS, a Manresa, on els visitants van recórrer les instal·lacions del centre ocupacional La Llum, a Santpedor, així com l’escola Jeroni de Moragas, un dels més importants recursos en educació especial a Catalunya, així com els diferents centres residencials i el Jardí.
El dia 7, el grup va visitar la Fundació Ave Maria, a Sitges, una entitat dedicada a l’atenció de persones amb dependència i amb una interessant xarxa assistencial que inclou l’Entitat d’incapacitació Garraf Legal i l’Institut de Robòtica per a la dependència.
La seu de l’APSOCECAT va acollir la sessió final de presentació dels models assistencials a Finlàndia i a Catalunya. Per la part finlandesa van intervenir Jouko Hämäläinen, director de la Fundació SAVAS i Ilkka Jokinen, gerent de la Federació Municipal Vaalijala.
Per la part catalana van participar Roger Cuscó, cap de Serveis de Programes sectorials de la Generalitat, Josep A. Domínguez, cap del Servei de Suport de Programes Socials de la Diputació de Barcelona, Assumpta Soler, coordinadora de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. En representació de les associacions visitades van intervenir Ricard Aceves, gerent de la Fundació Sant Tomàs, Pere Rueda, director de planificació de la Fundació AMPANS, i Laia Anguera per la Fundació Ave Maria. Xavier Capdevila i Alba Camprodon, psicòlegs de l’APSOCECAT, va fer una petita presentació dels projectes que desenvolupa l’associació en l’atenció a les persones amb sordceguesa.
Els professionals finlandesos visiten Catalunya van comentar la bona qualitat dels centres visitats així com les dificultats que enfronta el seu model i com les pràctiques a Calalunya poden servir per trobar-ne noves solucions. La sessió va donar peu per a potencials oportunitats de col·laboració en xarxa.
27 abr., 2015
El 1er Torneig de pàdel solidari amb la sordceguesa de El mundo al revés supera les expectatives de recaptació i participació
82 hores de mediació per a la sordceguesa. Amb notable èxit va tenir lloc el 1er Torneig de pàdel solidari amb la sordceguesa, al Artós Sport Club de Barcelona, el dissabte 25 d’abril. 27 parelles van competir amb l’objectiu de promoure la visibilitat social d’aquesta discapacitat i d’aconseguir fons per a l’atenció de les persones sordcegues.
Organitzat per El mundo al revés i sota el lema “1 tarda de pàdel, 50 hores d’ajuda” l’esdeveniment va superar les expectatives. L’import recaptat, 1.634,17 €, permitirà oferir més de 80 hores de mediació per a persones amb sordceguesa, una atenció essencial per al col·lectiu.
El torneig es va celebrar en les categories femení i masculí. Lola Cellier y Marianne Llopart van resultar guanyadores de la categoria femenina. Per la seva part, Ignasi Rovira y Daniel Rodríguez van guanyar la de masculina. Els premis van ser entregats per Ricard López, president de l’APSOCECAT.
La organitzación va comptar amb el valuós suport de Auto Sáenz Volvo, Deborah Milano, Domus Hotel Fontana, Estrella Damm, Veri, Artòs Sport Club, Diari Català, Play & Help, Yatekomo de Gallina Blanca, Idilia Foods, Restaurante Taparazzi, Puig y Padels Barcelona.
La sordceguesa consisteix en la pèrdua de visió i d’audició i provoca un impacte important en l’autonomia i la qualitat de vida dels afectats. Disposar d’un mediador expert permet a les persones sordcegues accedir a millors opcions d’autorealització i d’integració social.
L’APSOCECAT ha estat la primera beneficiària d’aquest projecte. El mundo al revés és una iniciativa dels treballadors del Grupo Havas que fora de l‘horari laboral destinen part del seu temps i dels seus coneixements a millorar les estratègies de comunicació d’organitzacions d’impacte social. L’APSOCECAT fa manifest el seu agraïment a les persones i empreses que de manera altruista han fet possible aquest resultat, que contribuirà al benestar de les persones sordcegues de l’entitat.
El projecte és una iniciativa conjunta de l’APSOCECAT i de l’Institut Municipal de Discapacitat (IMD) per potenciar l’autonomia de les persones amb sordceguesa. Vida independent al Consell de Sants-Montjuïc
21/04/2015. La reunió del Consell sectorial de persones amb discapacitat del Districte de Sants-Montjuïc del dia 20 d’abril va acollir la presentació del projecte “Vida independent per a persones amb sordceguesa”, una iniciativa de l’APSOCECAT desenvolupada amb el suport de l’Institut Municipal de Discapacitat (IMD).
Ricard López, president de l’APSOCECAT, va explicar que el projecte neix com a resposta al problema de la falta de solucions residencials per a persones amb sordceguesa amb bon nivell d’autonomia. Les persones sordcegues adultes enfronten la falta de places residencies adequades a les seves necessitats, llocs on puguin decidir com fer la seva vida amb normalitat.
Vida independent al Consell de Sants-Montjuïc
El projecte, que s’ha iniciat amb un usuari adult sense vincles familiars i que ara gaudeix d’un pis d’ús individual totalment accessible, porta 9 mesos de treball. La primera etapa va ser de planificació, centrada en la transició de l’usuari, així com en la gestió dels tràmits. Finalment, funcionant al pis, porta des del febrer. L’entitat ha desenvolupat un programa de que vol garantir les millors condicions d’emancipació.
A la presentació del projecte Vida independent al Consell de Sants-Montjuïc, López va explicar que la valoració n’és molt positiva, tot i que és tracta d’un programa pilot complex on participen diferents entitats, mediadors experts en sordceguesa i voluntaris. Paral·lelament a la solució residencial s’executen accions de vinculació amb l’entorn, de reforç d’habilitats de comunicació i un programa d’activitats de centre de dia.
Durant la reunió, on participen les entitats de discapacitat del districte així com representats del l’Institut Municipal de Discapacitat (IMD), es van comentar altres temes inherents als desenvolupament del Codi de la Llei d’Accessibilitat, aprovada el 15 d’octubre de 2014, i un projecte de millores d’accessibilitat dels comerços del Carrer Creu Coberta, entre d’altres.
Els socis s’han mostrat preocupats per la falta de solucions residencials adequades per als familiars amb sordceguesa. Assemblea general APSOCECAT 2015
21/04/2015. L’APSOCECAT va celebrar l’assemblea general ordinària el passat dissabte 18 d’abril. Amb una bona representació de socis, es van aprovar els informes de l’actual junta directiva, tant el del president com el financer.
Com és habitual, la part financera va ocupar un lloc destacat. El notable endarreriment dels pagaments públics, específicament de les subvencions de la Generalitat, que a data de l’assemblea acumulen més de 2 anys, dificulta el manteniment de l’operativitat. A l’efecte es van comentar les activitats de finançament i recaptació de fons que s’estan desenvolupant amb l’objectiu de intentar compensar la falta del recurs públic. Entre les pròximes accions es van destacar el Torneig de pàdel solidari i la Travessa Matagalls-Montserrat, ambdós esdeveniments esportius a celebrar-se a benefici de l’APSOCECAT.
Quant a usuaris, a l’assemblea general APSOCECAT 2015 els pares es van mostrar especialment preocupats per la falta de solucions residencials adequades a les persones amb sordceguesa. Amb necessitats assistencials i comunicatives complexes, les persones sordcegues a Catalunya continuen sense tenir residències on puguin desenvolupar el seu potencial. En aquest context es va acordar la creació d’una Comissió d’intermediació amb la Generalitat amb l’objectiu de facilitar l’accés als centres residencials més adequats, així com de garantir la presència del mediador com un recurs fonamental per garantir la comunicació i la participació a les persones amb aquesta discapacitat.
Una altra proposta que es va presentar en aquesta línia és el projecte “Vida independent”, una iniciativa de l’APSOCECAT amb el suport de l’Institut Municipal de Discapacitat (IMD), encara en fase pilot, que pretén servir de model d’habitatge assistit per a persones amb sordceguesa adultes i amb nivell d’autonomia. L’associació ja disposa d’usuaris interessats en la proposta.
La Llar de Persones Sordes de Lleida ha acollit una sessió sobre sordceguesa a càrrec de l’APSOCECAT. Xerrada sobre sordceguesa a Lleida
15/04/2015. Una animada sessió informativa sobre sordceguesa a càrrec de l’APSOCECAT va tenir lloc el passat dissabte 11 d’abril a la seu de la Llar de persones sordes de Lleida. L’activitat va ser possible gràcies a la iniciativa d’Araceli Capella, sòcia de la Llar de Lleida i també de l’APSOCECAT. Unes 20 persones van assistir-hi.
La xerrada va estar estructurada en tres parts. La primera, a càrrec de Núria Bustamante, treballadora social de l’APSOCECAT, va estar centrada en les característiques de la sordceguesa i les diferències entre la de congènita i la d’adquirida, cadascuna amb necessitats particulars d’aprenentatge i suport, així com en explicar els serveis que l’APSOCECAT ofereix al col·lectiu. La segona la va portar Rosario González, mediadora en sordceguesa, i va consistir en un breu taller de llengua de signes recolzada, que es fa servir amb persones sordcegues. Finalment Araceli Capella va parlar de la seva experiència com a usuària de les activitats d’atenció, suport i oci que desenvolupa l’APSOCECAT.
Des de aquesta entitat agraïm l’ocasió que ens ha proporcionat la Llar de Persones Sordes de Lleida, en particular a la seva presidenta, Margarita Estradera, de portar una part del nostre coneixement als seus socis. Activitats com aquestes afavoreixen els vincles i la col·laboració entre les entitats del sector.
- Inici del programa “Vida independent per a persones amb sordceguesa”, amb el suport de l’Institut
Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).
El primer Torneig de pàdel tindrà lloc el 25 d’abril amb l’objectiu d’aconseguir fons per al programa de mediació de l’APSOCECAT. Pàdel solidari amb la sordceguesa
01/04/2015. El primer Torneig de pàdel solidari, és una iniciativa altruista organitzada per El mundo al revés i que a la seva estrena es realitza a favor del programa de mediació de l’APSOCECAT. L’activitat està prevista dissabte 25 d’abril a les instal·lacions de l’Artós Sport Club, a Barcelona.
Sota el lema: “1 tarda de pàdel, 50 hores d’ajuda”, l’objectiu és omplir les inscripcions (places limitades) i aconseguir la màxima difusió de la sordceguesa. L’import de les inscripcions s’ingressa directament al compte de l’APSOCECAT. Hi ha la possibilitat també de col·laborar com a fila zero per a les persones solidàries que no preveuen competir. L’assistència al torneig com a espectador és gratuïta i hi haurà sortejos i activitats de conscienciació de la sordceguesa.
Tota la informació de l’activitat i del procediment d’inscripció està disponible a la web del 1er Torneig de pàdel solidari.
El Mundo al revés és una iniciativa dels treballadors del Grup Havas de dedicar part del seu temps de manera altruista a donar suport a entitats socials. L’APSOCECAT es sent honorada de tan valuosa col·laboració.
Animeu-vos a participar en aquesta nova iniciativa!
19 març, 2015
El primer respir per a persones amb sordceguesa del calendari 2015 ha estat un èxit de participació i aventures
Un respir fantàstic per a persones amb sordceguesa. Les activitats de descans familiar han estat sempre una prioritat per l’APSOCECAT. Així, el cap de setmana del 13 al 15 de març l’entitat va realitzar el primer respir per a persones amb sordceguesa de 2015, amb un èxit de participació. 10 usuaris, amb el suport de mediadors i voluntaris hi van participar. En total gairebé 30 persones es van reunir per dur a terme l’activitat.
El destí, com ja és costum, ha sigut el Molí de Sant Oleguer (Fundesplai), a Sabadell, un alberg ben adaptat i amb espais ideals per a las nostres activitats de comunicació i socialització. Malgrat el mal temps, de pluja i aiguaneu, es va complir l’agenda.
Dissabte al matí es van fer dos grups, un va anar de compres i passeig, i l’altre es va quedar a casa, fent activitats d’estimulació: tallers de pintura, lectura amb dispositius adaptats i altres. A la tarda el grup va gaudir d’una estona de mobilitat a la piscina. Diumenge el més arriscats van optar per l’escalada al rocòdrom de La panxa del bou, i finalment, amb un temps més tranquil, tots plegats van aprofitar de fer el vermut a la fresca. També hi va haver temps per provar de fer una “tamborada”.
L’APSOCECAT agraeix com sempre la bona disposició dels voluntaris i les empreses que han fet possible aquesta activitat. El següent respir està programat del 22 al 24 de maig.
Donatius a APSOCECAT i fiscalitat
Actualitzat 27/02/2025
Deducció Persones Físiques (IRPF). 2024* i posteriors
| Primers 250 € | 80% |
| Resta | 45% |
| Donacions plurianuals (a la mateixa entitat durant com a mínim 3 anys) > 150€ | 40% |
| Límite deducció base liquidable | 10% |
Deducció Persones Jurídiques (IS). 2024* i posteriors
| Donacions en general | 40% |
| Donacions plurianuals (a la mateixa entitat durant com a mínim 3 anys)* | 40% |
| Límite deducció base liquidable | 10% |
*Real Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre
Aquesta deducció està reservada a les fundacions i entitats declarades d’utilitat pública com ara l’APSOCECAT. Per tant, s’obre l’oportunitat d’incrementar el seu suport a la sordceguesa amb l’ùnica conseqüència de saber-se encara més solidari.
Donatius a APSOCECAT i fiscalitat
Pot fer un donatiu puntual o fer-se soci-donant aportant una petita quantitat mensualment. Per a iniciar o modificar la seva aportació a l’APSOCECAT oferim les següents opcions de contacte o consulta:
- Per telèfon a l’associació: 933 317 366.
- Enviar un email a [email protected]
- A la nostra pàgina web www.apsocecat.org, apartat Donacions.
- Personalment al local del carrer Leiva 2D, 08014, Barcelona.
El doble per a nosaltres ara és el mateix per a vostè. No deixi de col·laborar amb les persones sordcegues
9 febr., 2015
Bona acollida del concert ‘Clàssica amb la sordceguesa’, a benefici de l’APSOCECAT. Música clàssica solidària amb la sordceguesa.
09/02/2015. El Casinet d’Hostafrancs va acollir el passat dissabte 7 de febrer el concert ‘Clàssica amb la sordceguesa‘. El públic assistent va gaudir d’una selecció de peces de Bach, Kuhlau i Schumann interpretades magistralment per Alba Ventura al piano, Anna Puig amb la viola, Laia Puig al violoncel, Bernat Prat al violí, i Marc Horne i Enric Ribalta a les flautes.
La resposta de públic va superar les expectatives, amb uns 80 assistents, alguns fidels coneguts. La recaptació final continua sent modesta però cada petita aportació hi compta. Aquest concert, com el de Lluís Coloma el passat novembre, forma part de les activitats de captació de recursos que realitza l’APSOCECAT amb el propòsit de diversificar les fonts d’ingressos que permetin mantenir l’operativitat.
L’APSOCECAT agraeix la col·laboració desinteressada i dedicada dels músics en aquesta iniciativa, així com la cessió de l’espai per part de Centre Cívic Cotxeres-Casinet.
Fotografia: David Cucalón