12/09/2018

Dissabte dia 29 l’APSOCECAT organitza un recorregut urbà per sensibilitzar sobre la sordceguesa

Activitat oberta a persones de tot tipus i edats

L’APSOCECAT estrena l’inici de curs amb una Caminada solidària amb la sordceguesa, dissabte 29 de setembre. El recorregut serà des de la seu de l’entitat, al Carrer Leiva 2D, molt a prop del Mercat d’Hostafrancs, Barcelona, fins la Caseta del Migdia, en la zona del Castell de Montjuïc.

L’objectiu de l’activitat és el d’oferir un punt de trobada on les persones puguin apropar-se a la sordceguesa en un entorn lúdic i esportiu. La invitació està oberta a famílies, a grans i petits i a qualsevol persona que vulgui conèixer la sordceguesa.

Programa de la Caminada solidària amb la sordceguesa

9:30 h.  Trobada a la seu de l’APSOCECAT i recollida de la samarreta:

• Presentació de l’equip i de les persones amb sordceguesa participants
• Indicacions bàsiques d’orientació i accessibilitat

10:00 h. Sortida

11:00 h. Arribada a la Caseta del Migdia

11:15 h. Activitats divulgatives:

•  Recorreguts en condicions simulades de sordceguesa (amb bastó, ulls i orelles tapades)
•  Tallers de llengua de signes i accessibilitat adreçats als més petits

12:00 h. Fi de l’activitat

Nota. APSOCECAT no es fa responsable en cap aspecte dels danys i/o perjudicis que els participants es puguin causar a si mateixos i/o a terceres persones abans, durant o després de l’activitat.

Inscripcions

La inscripció a la Caminada solidària amb la sordceguesa demana un donatiu de 9 € i inclou una samarreta tècnica amb l’alfabet de la llengua de signes (LSC).

Per a inscripcions hi ha tres opcions:

• Vía PAYPAL. Clica al botó “Donar”:

• Vía transferència bancària: Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa – APSOCECAT: BBVA-CX ES81 0182 8262 3702 0000 6279
• El mateix dia de la caminada. 9:30 h, a la seu de l’Associació.

Als dos primers casos cal indicar NOM i COGNOM de la persona inscrita, bé als camps del nom, a PAYPAL, o al concepte de la transferència: “Caminada+NOM+GOGNOM”.

Desgravació fiscal. Un cop feta la inscripció, el titular té dret al Certificat de desgravació fiscal corresponent a l’import del donatiu. Per demanar el seu certificat faci servir el formulari de Contacte.

Li pot interessar: Informació sobre donatius a APSOCECAT i fiscalitat

Recorregut de la Caminada solidària amb la sordceguesa

No deixis passar aquesta oportunitat d’apropar-te a la sordceguesa mentre gaudeixis d’un passeig a un dels entorns més bonics de la ciutat!

Per anar avançant, adjuntem el mapa amb el recorregut previst.

Reserva’t la data, inscriu-te i emporta’t el teu entrepà. Gaudirem d’un matí actiu, engrescador i solidari!

Moment de l’acte a Andorra, amb l’equip d’APSOCECAT durant la presentació. Els representants del Govern en primera fila

06/07/2018

L’anunci es va produir en el marc d’una Jornada tècnica amb motiu del Dia internacional de la sordceguesa

La Jornada tècnica sobre sordceguesa, adreçada als professionals dels Serveis Socials, va ser el marc en què el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va fer l’anunci sobre un programa d’atenció específic per a les persones amb sordceguesa a Andorra. L’acte va tenir lloc el dia 2 de juliol amb motiu de la celebració, el dia 27 de juny, del Dia Internacional de la Sordceguesa, a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Govern d’ Andorra anuncia atencions a la sordceguesa

Espot va destacar la importància de la formació oferida per l’APSOCECAT en el sentit de donar eines i recursos als professionals per fer l’acompanyament a les persones amb aquesta discapacitat. També va insistir que les persones amb sordceguesa necessiten programes específics, i va indicar que està prevista una col·laboració amb l’APSOCECAT per implementar un programa amb accions concretes per detectar i atendre persones amb aquesta discapacitat.

Per part de l’APSOCECAT, Ricard López, president també de la Federación Española de Sordoceguera (FESOCE), va aprofitar per presentar la “Guía de Orientación y Movilidad para personas con Sordoceguera”, editat per aquesta última entitat per orientar als professionals que treballen amb persones amb sordceguesa i amb necessitat de suport en l’àrea de mobilitat.

A les intervencions, Xavier Capdevila, psicòleg de l’APSOCECAT va explicar els trets fonamentals d’aquesta doble discapacitat, així com les necessitats de suport adaptat en l’àrea de comunicació, en funció sempre del perfil de la persona i de les possibles restes visuals o auditives que pugui tenir. Per la seva part, Agustí Vilar, una persona sordcega i sòcia de l’entitat, va explicar quines són les necessitats de les persones amb aquesta discapacitat en termes d’autonomia, i va incidir en la figura del mediador com el professional idoni per ajudar a la persona a vincular-se amb l’entorn físic i social.

Xavier Capdevila durant la sessió sobre l’ Abordatge de conductes desafiadores realitzada a l’APSOCECAT

07/05/2018

En l’interès de l’APSOCECAT de mantenir un programa formatiu que doni eines per al treball diari dels professionals de l’àmbit de la sordceguesa, el dia 14 d’abril va tenir lloc una sessió monogràfica sobre l’ abordatge de conductes desafiadores en persones amb aquesta discapacitat, impartit per Xavier Capdevila, psicòleg i coordinador de l’APSOCECAT.

L’activitat va tenir per objectiu fer un traspàs dels coneixements adquirits al curs “Abordatge de conductes desafiadores en persones amb discapacitat intel·lectual”, impartit per la psicòloga Maite Villalón a l’Associació CEPS Salut, en gener i febrer passats.

Aquesta formació va proporcionar el marc de treball. En termes generals, el procés explicat per Villalón consisteix en una primera etapa d’avaluació de capacitats: d’anàlisi, de comunicació, d’organització, de funcions neurològiques, i d’habilitats socials. A continuació es fa una avaluació en termes de conducta i, finalment, la part corresponent a la intervenció, ben sigui de forma individual o grupal. Aquesta última deriva en un entrenament en habilitats socials i d’autoeficàcia per ajudar la persona a canalitzar les seves inquietuds d’una manera no conflictiva.

Abordatge de conductes desafiadores en la sordceguesa

En el cas de la sordceguesa, no obstant, es dona la necessitat de fer adaptacions a un perfil d’usuari que, per una banda, no necessàriament pateix discapacitat intel·lectual i, per l’altra, fa servir uns sistemes de comunicació alternatius i normalment particulars en cada cas.

Davant aquestes singularitats, la sessió de l’APSOCECAT va començar amb l’exposició dels continguts del curs de CEPS, per donar pas, a continuació, a una activitat participativa sobre les opcions d’adaptació als formats de la sordceguesa.  Aquesta va posar en evidència que les escales de avaluació per discapacitat intel·lectual no són directament aplicables a la sordceguesa, principalment pel fet que es basen en visió i/o en audició i en un ús ampli de la llengua oral. En intentar aplicar-les passant per la llengua de signes, o algun altre sistema de comunicació adaptat, aquestes eines corren el risc de perdre l’eficàcia i l’estandardització.

L’activitat es va veure enriquida per l’assistència de mediadors de l’APSOCECAT que van aportar la seva experiència professional en la gestió de situacions desafiadores amb persones sordcegues, amb diferents perfils i en situacions molt diverses.  Els exemples aportats van ser fonamentals per avançar en una aproximació dels dos universos, el teòric i el de la sordceguesa, amb l’objectiu de desenvolupar un material propi que pugui servir de guia per detectar i canalitzar aquestes situacions amb eines específiques per a persones amb sordceguesa.

26/04/2018

L’APSOCECAT participa en la campanya: “Píndoles FOCIR”, una iniciativa orientada a destacar la importància de la participació activa de les entitats civils catalanes en la diplomàcia internacional 

La participació de l’ APSOCECAT a les píndoles FOCIR és un motiu de satisfacció. La campanya és una iniciativa de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes – FOCIR per donar veu a les organitzacions amb presència internacional, amb l’objectiu de mostrar com el treball en xarxa contribueix a enfortir la diplomàcia pública catalana.

Com a representant de l’APSOCECAT, Ricard López, president, defensa la importància que té per a la sordceguesa compartir els coneixements, els models de serveis, de finançament i, sobre tot, de bones pràctiques en l’àmbit internacional. “No hi ha ha dubte que part de les coses que passen a Europa tenen lloc a Brussel·les, a Madrid, o a Barcelona. Per tant, ens hem d’escalar en tot aquest recorregut”.

La campanya ha estat oberta en aquesta primera edició a deu entitats dels més diversos àmbits. La FOCIR no ha repercutit cap cost econòmic a les organitzacions, sempre amb l’esperit de contribuir positivament a l’amplificació del missatge d’incidència social.

Les altres entitats participants són les següents:

• Institut d’Estudis Catalans (IEC)
• Intersindical
• Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC)
• Associació Catalana per la Pau (ACP)
• Entitats Catalanes d’Acció Social – ECAS
• Mountain Wilderness
• Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge
• Fundació Punt.cat
• Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC).

La campanya respon a un dels objectius primordials que té la FOCIR: proporcionar recursos a la participació de les entitats catalanes en l’escenari internacional i fer advocacia del paper de les organitzacions civils en els centres de decisió política internacional.

Xavier Capdevila, APSOCECAT, i Jordi Cruz, MPS España

22/01/2018

Posada en marxa una agenda de contactes amb l’ànim d’afavorir el treball conjunt per al benestar de les persones amb malalties minoritàries amb trets de sordceguesa

L’APSOCECAT ha iniciat l’any amb la intenció d’establir acords per atendre la sordceguesa vinculada a malalties minoritàries. La idea és fomentar espais de treball conjunt que permetin una atenció adequada al perfil sensorial d’aquestes persones. Per aquest motiu, s’ha iniciat una etapa de reunions amb associacions com l’Asociación MPS España i l’Associació Catalana d’Espina Bífida i Hidrocefàlia, respectivament.

Ambdues iniciatives es produeixen en el marc de la subvenció que Fundación Inocente Inocente ha concedit a l’APSOCECAT amb l’objectiu d’ampliar el programa de serveis específics a aquells casos on la sordceguesa està lligada a la presència d’una malaltia minoritària.

Acords per la sordceguesa vinculada a malalties minoritàries

L’Asociación MPS España treballa amb més de 40 malalties minoritàries de tipus lisosomal, amb l’objectiu d’oferir serveis a famílies i generar finançament per a la investigació de noves teràpies mèdiques per a aquestes malalties, entre d’altres. En particular, des de l’APSOCECAT coneixem que poden causar sordceguesa: el Síndrome de Hunter (MPS II), el Síndrome de Hurler (MPS I), el Síndrome Maroteux-Lerry (MPS VI), el Síndrome de Morquio (MPS IV-B) i el Síndrome de Scheie (MPS 1-S).

Xavier Capdevila, coordinador d’APSOCECAT, i Jordi Cruz, gerent de MPS España, van acordar treballar en un protocol de col·laboració a signar entre les dues entitats. La intenció és sumar esforços en tots aquells projectes d’àmbit nacional i internacional que siguin d’interès comú.

Xavier Capdevila, APSOCECAT, i Anaïs Sánchez, Associació d’Espina Bífida i Hidrocefàlia

Per l’altra part, l’Associació d’Espina Bífida i Hidrocefàlia és una associació que treballa per a les persones i famílies afectades per aquestes malalties. Principalment, se centren en el suport psicosocial a l’entorn familiar i en treball per a la promoció de l’autonomia i la vida independent dels afectats. Inicialment, l’Associació se centrava únicament en els casos d’espina bífida, però el fet que aquesta condició impliqués hidrocefàlia en un 90% dels casos els va portar a ampliar el seu nom i el col·lectiu d’atenció.

La reunió es va mantenir amb Anaïs Sánchez, treballadora social de l’entitat, i va estar centrada igualment en una col·laboració que permeti la detecció de casos de sordceguesa i la participació en programes d’atenció adequades per a persones amb aquesta condició.

Les principals aportacions que l’APSOCECAT pot fer en aquests acords per la sordceguesa vinculada a malalties minoritàries són: la valoració funcional dels casos, la possibilitat d‘intervencions a través del mediador en sordceguesa, l’oferta d’activitats específiques d’oci i temps lliure, i l’assessorament en accessibilitat i de sistemes alternatius de comunicació.

Irma Rognoni, regidora de l’Ajuntament pel Grup Municipal Demòcrata, Ricard López, president d’APSOCECAT, Neus de Haro i Joan Sanromà, consellers  de Sants-Montjuïc, Ramon Lamiel, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Anna Rodà i Joan Pallarola, presidenta i director artístic, del Col·lectiu d’Artistes de Sants

01/12/2017

Amics, voluntaris i veïns van acompanyar l’APSOCECAT en l’acte d’estrena oficial de l’hort. La participació d’autoritats del Districte i de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat va confirmar la rellevància del projecte com a espai d’integració social i de vertebració del barri

Una nodrida i variada assistència va ser el tret distintiu de l’acte d’ Inauguració de l’Hort d’en Queni i el Mural dels sentits, que va tenir lloc el dia 30 de novembre, en l’espai de gestiona l’APSOCECAT al Carrer Rosés, 8, en el barri de Sants-Montjuïc.

Tot i que ja porta mesos de funcionament, l’APSOCECAT volia que l’acte d’estrena fos amb l’espai a punt: endreçat i equipat per a l’ús al que està destinat. Això no va ser possible fins ara, quan finalment i amb el suport inestimable de voluntaris de l’empresa Firmerich, el talent del Col·lectiu d’Artistes de Sants, i l’esforç d’un bon grapat de voluntaris i dels hortolans, tant la part de cultiu com la part estètica van arribar a un punt satisfactori.

Inauguració de l’Hort d’en Queni i el Mural dels sentits

Ricard López, president, va donar la benvinguda als assistents, que van desbordar de llarg les previsions. Estudiants de l’Institut Salvador Seguí i del CEIR-ARCO Villarroel van posar el punt jove a l’audiència. També veïns del barri, amics i voluntaris, així com grups d’entitats del sector de la discapacitat, van fer-se presents.

L’acte va comptar amb les intervencions de Ricard Lorente, president de l’Associació de Veïns, d’Agustí Vilar, soci de l’APSOCECAT i autor de la Sixtina “Cargols fent Bava en trens elèctrics” que va inspirar el mural; d’Anna Rodà, presidenta i de Joan Pallarola, director artístic del Mural, ambdós del Col·lectiu d’Artistes de Sants; de Joan Sanromà, conseller del Districte de Sants-Montjuïc, i de Ramon Lamiel, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

Van assistir, igualment, Irma Rognoni, regidora de l’Ajuntament pel Grup Municipal Demòcrata, qui va dedicar unes amables paraules al final de l’acte. També Neus de Haro i Sergi Sarri Camargo, consellers del Districte de Sants-Montjuïc.

Tots van expressar una grata sorpresa davant el canvi aconseguit en un espai llargament deixat i que ara es mostra reconvertit: net, ple de verd i flors i obert al barri.

Per acabar, es va fer el visionat del vídeo “El mural dels sentits”, una col·laboració de Josep Olivares, també del Col·lectiu d’Artistes de Sants, que va documentar el procés de l’obra.

L’APSOCECAT vol agrair la càlida acollida reiterant la voluntat de mantenir l’Hort d’en Queni com un espai de participació i vertebració social. Un espai on la comunitat es sempre benvinguda!

20/09/2017

L’APSOCECAT estrena el curs escolar amb un calendari pensat per atendre els diferents tipus d’usuaris

.

21/09/2017 – La “tornada al cole” a l’APSOCECAT ha portat moltes novetats quant al calendari d’ activitats per a persones amb sordceguesa. Així, tot i què es manté l’estructura de respirs, esplais i colònies, aquestes últimes organitzades per la FESOCE, l’enfocament ha canviat per tal d’adaptar-se als diferents tipus d’usuaris.

Alba Camprodon, coordinadora d’activitats, explica que els últims anys el perfil d’usuaris ha anat canviant. “Amb més usuaris tenim també un catàleg més ampli de perfils. Hem vist un increment en el número de persones amb sordceguesa adquirida i amb necessitats de socialització diferents. Això ens proposa un repte en el sentit d’oferir activitats adreçades als interessos de cada grup. Una única activitat o una única excursió ja no és necessàriament la millor oferta per a tothom”.

Activitats per a persones amb sordceguesa

En aquest sentit, un dels canvis principals, que ja va introduir-se els darrers mesos, és el de les anomenades “Experiències vives”. Bàsicament són sortides socials adreçades als usuaris adults, amb un objectiu d’oci i entreteniment. Pot ser una excursió a un lloc de interès, com ara en Refugi Antiaeri, però també una reunió social com el Dinar de Nadal, que es va oferir per primer cop el 2016 i on els usuaris adults van gaudir d’una festa amb menjar, regals i un espai de socialització pensat específicament per a ells.

Aquesta separació per grups també s’aplicarà als respirs, que es faran també per separat tot i què haurà alguna edició amb el grup sencer. Per altra banda, a efectes de fer-lo tot més fàcil, aquestes escapades de cap de setmana passen de 3 a 2 dies, amb només 1 pernocta, per tal de facilitar la sortida, més tranquil·la en dissabte a primera hora.

Com a novetat també, l‘Alba comenta que es s’està intentant organitzar una activitat de neu, que des de el punt de vista de percepció i tacte ofereix tot un ventall d’experiències dins les activitats per a persones amb sordceguesa.

14/07/2017                                                                                                                                                          Fotografia: David Cucalón

Agustí Vilar és una persona amb sordceguesa apasionada de les lletres, la història, la poesia i amb una conversa sempre interessant. El present text sobre L’ hort d’en Queni és la primera de les seves col·laboracions amb el blog de l’APSOCECAT. No deixeu de visitar el seu blog personal: www.agustivilar.opacline.com

L’ hort d’en Queni vist des de la sordceguesa. Per Agustí Vilar

Tot just la furgoneta ronca pel carrer, un sord cec posa la mà damunt de la del conductor. Naturalment, el conductor guia el volant amb aquesta inesperada companyia. Ahmmed és un sord cec curiós i inquiet. Acostuma a seure al costat del conductor. A l’altra banda, hi ha en Javi, el seu mediador, no li treu l’ull del damunt.  De fet, és el primer viatge cap a l’associació des de l’hort després de tot el bullici d’aquest matí. Quan en Xavi Capdevila m’ho explica, sonric. Vet aquí, una estratègia senzilla d’informació per part d’una persona amb unes rigoroses limitacions sensorials. Per descomptat, tan eficaç com invisible des del món de la disca. L’únic que fa el col·lega és viure el moviment per tal de no ser una baldufa sense cap ni  peus. Naturalment, vol compartir el seu entusiasme pel transport rodat amb tothom. A més a més, fa una cosa que entendreix. Procura ser discret, és a dir, des de la participació, fa un espai propi. Aquest assumpte, entre sords cecs és exactament una cucanya. Els sords cecs saben que és un privilegi viure en una total reserva.

Fem un matí de jornada oberta a l’hort on les persones amb aquestes discapacitats imiten el cargol Queni. Ja sabeu, un cargol que ni sent, que ni veu fins que les formigues l’ensinistren.  Ja se sap, els titelles també fan història. Saludo Òscar, Idoia i Clara, tots tres van amb les seves mediadores. Disculpeu que no digui els seus noms, segur que m’equivoco. Qui no fa olor de verdura, ho fa d’herbes aromàtiques. Descobreixo que hi ha algú que flaira a donuts. Naturalment, no li dic res a Xavi Capdevila. Encara es pensaria que sóc un pastisser de Gràcia. Bromes apart, procuro que no em reguin. Al capdavall, els sords cecs tenen una tendència a la broma que cal vigilar. És clar, no m’importa refrescar-me. Ara bé, els audiòfons, per molta rabiosa última generació, que els moqui la seva iaia si s’espatllen. Vull dir que si em mullen, he begut oli. O sigui que ja veieu el perill d’aquesta tribu tan meravellosa si prospera. La idea és fer collida de productes madurs i fer un tast. Per exemple, enciams, tomàquets, menta, carbassons, maduixes, etc. És a dir, es prepara un festí entre tots. No és la primera vegada que es fa. Aquests moments són molt agradables. De fet, hi ha moments sorpresa. De sobte, una veïna, acompanyada d’una persona gran, demana si poden collir ruda. En efecte, hi  ha un taulam d’herbes aromàtiques. No li veia el per què de tanta herba extremament exòtica. Ara, de sobte, pesco la utilitat d’aquesta inversió de caire arbustiva. En una societat tan espantosament urbanita, aquests productes cada cop són una raresa de les dietètiques. És a dir, el veïnatge s’hi acosta amb interessos cada cop més comuns. Naturalment, les discapacitats més invisibles ho necessiten molt. Sense aquests escenaris, no hi ha opció per afegir-hi valor. Naturalment, la societat és un mercat, però, alhora és una comunitat. Per tant, són les activitats públiques que construeixen xarxes. La utilitat comuna permet aquestes integracions.

Penseu que l’hort d’en Queni és al bell mig de Sants. Si fa no fa és un rectangle característic en aquesta barriada barcelonina del carrer Rosés. Enxubat entre dos blocs de pisos i la paret d’una antiga fàbrica, l’espai de l’hort és considerable. Per descomptat, la zona és baldera, no acull cap ombra. En canvi, la gent de l’entitat s’ho munta. Hi ha instal·lat taules estil contenidor la terra negra de la qual és a l’abast de les mans. Gairebé són nou fileres de mitja dotzena de taules. Els sords cecs en tenen adscrites indivisament. Naturalment, els veïns també, tothom hi és convidat a la festa d’aquest oci tan peculiar de país. Recordeu la caseta i l’hortet del coronel Macià durant els anys de la república. Quan en Xavi Capdevila m’ho matisa , començo a lligar caps. Els sords cecs només compten amb braços i mans per a cultivar-hi. La pensada és generosa i alhora plena de saviesa. El tacte és enorme i vast. Ara bé, sempre és distint i alhora agraït. En unes altres paraules, solidaritats particulars i compassions no són suficients en un món millor. Interessos comunitaris i capacitats diverses exploren noves maneres de conviure. En poques taules tan generoses, aprenc tant com aquí. Llavors, tothom ve a l’associació. A poc a poc, l’hort d’en Queni és una colla sorollosa i riallera. Vull dir mediadors, intèrprets, professionals, voluntaris, col·laboradors i veïnatge. Per descomptat, no hi falten protagonistes ni  públic. En unes altres paraules,  avui se celebra el dia Internacional de la sord ceguesa. És a dir, el 27 de juny, tot just s’enceta l’estiu. Per això, l’entitat fa festa grossa entre la seva gent. No ho dubteu pas, les activitats compartides són la clau d’un món plural.

.

.

Enguany, hi ha jornada de debat i reflexió al Col·legi de psicòlegs de Catalunya. Encara que sembli mentida, la sord ceguesa no és reconeguda com una doble discapacitat. El tema és greu perquè palesa mancances inacceptables dins la nostra legislació. Oi més quan aquestes limitacions sensorials combinades requereixen d’una xarxa de professionals força visible. Durant l’exposició de testimonis, Mercè Solé, la directora del programa de la discapacitat  de Sant Feliu de Llobregat, va renyar-me. Va aclarir-me la diferència entre congènits i adquirits. És a dir, ni tan sols jo mateix se situar-me en l’extrema complexitat d’aquestes dificultats sensorials. Tot i així, el camí de l’entitat comença a fer petjada. La seva autoritat és la seva feina i el seu compromís. En l’última jornada de les activitats del dia internacional de la sord ceguesa, es fa una última activitat a l’hort d’en Queni. Hi ha un mojito menta amb el veïnatge, un dissabte al matí. Es reparteixen barrets de palla i el bon rotllo és servit. Uns reguen, els altres fan refrescos, etc.  Conec en Joan i la seva filla Gemma, uns veïns molt col·laboradors i amables enredats en aquesta xarxa. Parlem de fer més visible les activitats de l’hort.  De sobte, la xiqueta parla d’un mural. Bo i aprofitant  la paret de la fàbrica, es podria fer una pintura que cridés l’atenció. Fins i tot un poema de caire publicitari i cançoner que exaltés l’activitat dels sords cecs en l’hort d’en Queni. Durant una estona ens hi encaparrem. Al meu poble, Sant Feliu de Llobregat, hi ha una experiència molt rica en aquest àmbit. Quan Ricard López em presenta Verònica, una nativa  nord-americana que prepara mojitos, arrufo el nas. Sé que l’home té molts asos a la mà. Però, aquest és absolutament inesperat. Poc després, hi ha la nosa de les fotos. Resto parat de l’afluència constant i devota de veïns. Naturalment, el president de l’entitat és un devessall d’idees i propostes. Sincerament, no entenc perquè no és més amunt. És tot un luxe que participi i faci costat en una humil i imprescindible entitat de base. L’hort d’en Queni és un dels seus més meravellosos encerts. Que sigui sord cec no em preocupa, que sigui invisible, això sí que són figues d’un altre paner. Vet aquí com es prospera en una causa que considerem justa.

29/06/2017

La Diputació de Barcelona i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat van fer-se presents a l’acte del Dia gran de la sordceguesa

Aquest 27 de juny l’APSOCECAT ha celebrat el “Dia Internacional de la Sordceguesa”, amb l’assistència de autoritats, familiars i amics. L’acte donava el tret de sortida a la “Setmana Helen Keller de Conscienciació de la Sordceguesa”, que enguany compta amb l’adhesió de la Diputació de Barcelona, per tal de donar visibilitat a aquest col·lectiu.

L’APSOCECAT ha volgut aprofitar l’acte del Dia de la sordceguesa per presentar l’Hort d’en Queni, l’espai verd posat en marxa amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Àngels Andreu i Núria Bustamante, de l’equip de l’APSOCECAT, van explicar les vessants tècnica i social del projecte, amb especial èmfasi en les oportunitats d’apoderament que s’estan produint des d’aquest espai. L’APSOCECAT, per exemple, va distribuir claus entre els usuaris que així ho van demanar per tal de donar-los la possibilitat d’anar-hi sense prèvia notificació. També, s’hi van disposar taules amb els nom de cada usuari per tal que cadascú pogués tenir un espai de cultiu propi.

La diputada de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Maria Teresa Fandos i Payà, va dirigir unes emotives paraules de reconeixement a la feina de l’APSOCECAT i va subratllar la importància del sector social com a vertebrador d’una societat catalana inclusiva i integrada.  La diputada va destacar el suport de la Diputació de Barcelona a la “Setmana Helen Keller de conscienciació sobre la sordceguesa” amb un Manifest aprovat al ple del dia 29 de juny.

Ramón Lamiel, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, també va dedicar unes paraules de reconeixement i va destacar la importància del treball en xarxa per posar a punt projectes com els pisos amb suport del programa “Vida independent” i el més recent Hort d’en Queni, ambdós enllestits en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.

Ricard López, en qualitat de president, va agrair als assistents el suport continuat, sense el qual no hagués estat possible oferir aquests serveis a les persones amb sordceguesa. Un Dia de la sordceguesa per a celebrar entre amics i gent solidària.

L’APSOCECAT ofereix un complet programa d’activitats per a tots els públics. En l’àmbit internacional les activitats es preveuen del 25 de juny al 1 de juliol

09/06/2017 – Un any més, s’apropa el Dia internacional de la sordceguesa, 27 de juny. Amb tal ocasió, l’APSOCECAT ha preparat un programa d’activitats amb l’objectiu d’ampliar el coneixement i la conscienciació social sobre aquesta discapacitat. Tot i no existir un cens, a Catalunya s’estima que poden haver unes 38.000 persones amb sordceguesa.

L’ agenda per la Setmana internacional de la sordceguesa que ha previst l’APSOCECAT ofereix diferents propostes, adreçades als diferents públics. Per començar, el dia 27 de juny, dimarts, tindrà lloc l’Acte institucional del Dia internacional de la sordceguesa, amb la presència, com és costum, d’autoritats, professionals i amics.

Per la part professional, divendres dia 30 es realitzarà una jornada intensiva oberta al públic: Introducció a l’abordament professional amb persones amb sordceguesa, amb col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC). Es necessària inscripció prèvia.

A continuació, i per aprofitar el nou espai verd de l’associació, l’Hort d’en Queni, està prevista una Jornada de portes obertes i taller de còctels d’estiu, el dia 1 de juliol, dissabte. També hi tindrà lloc, el dia 28, una activitat de collita de verdures i preparació d’àpat per part dels usuaris.

Agenda per la Setmana internacional de la sordceguesa

Dimarts 27
Acte Dia internacional de la sordceguesa
Seu APSOCECAT. C/ Leiva, 2D, local. 18 h.

Dimecres 28
Collita de verdures i preparació d’un àpat amb persones amb sordceguesa
Hort d’en Queni, 11 h.

Divendres 30
Introducció a l’abordament professional amb persones amb sordceguesa
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC). 8:30 h.

Dissabte 1
Jornada de portes obertes i taller de còctels d’estiu
Hort d’en Queni. 10:30 h.

Gairebé unes 80 persones, entre usuaris, voluntaris i amics s’hi van reunir per donar el tret de sortida a L’ hort d’en Queni, l’espai verd de l’APSOCECAT

02/04/2017 – L’ hort d’en Queni, el cargolet “Que Ni hi veu Ni hi sent”, va fer la seva estrena el dissabte dia 1 en una animada jornada. “La gran plantada”, convocada com a activitat de portes obertes, va tenir molt bona acollida entre usuaris, professionals, voluntaris, amics i veïns.

El propòsit de la convocatòria, omplir les més de 80 taules amb unes 600 plantes d’hortalisses, flors i plantes aromàtiques, es va veure ràpidament cobert. Sota la coordinació del hortolans, Magí Arqué i Joan Oriol, els voluntaris van deixar la feina ràpidament enllestida. Tomàquets, enciams, cebes, orenga, julivert, sàlvia, farigola, alfàbrega, ruda, entre d’altres. També flors (petúnies, begònies, geranis) ja creixen en el seu nou destí.

Un projecte social

L’objectiu de L’ hort d’en Queni és posar a disposició de les persones amb sordceguesa un espai on puguin desenvolupar un projecte propi de jardineria. Amb el suport dels mediadors faran seguiment de l’evolució del seu cultiu particular.

També és un espai obert a la comunitat, veïns, escoles, amb la intenció de servir de lloc de participació social. Els voluntaris que es comprometin a tenir una activitat constant rebran formació sobre la sordceguesa. També seran convidats a quantes activitats siguin programades.

Característiques del solar

L’ hort d’en Queni està ubicat al Carrer Rosés, 8, en un interior de illa de uns 600 m2 útils. Les obres d’adequacions han proporcionat un espai plenament accessible i dotat de taules de cultiu, sistema de rec, lavabo i carpes per acollir activitats. Tot pensat en les màximes facilitats per a tots tipus d’usuaris.

El solar és un en l’espai cedit per l’Ajuntament de Barcelona dins la segona convocatòria del Pla Buits. Es tracta d’un projecte llargament desitjat i que finalment va veure la llum fa poc, tot i que la convocatòria va ser resolta el 2016.

Amb la col·laboració de l’Obra Social la Caixa i el suport de CORMA, S.C.C.L., HIDRO-TEC 2000, S.L. i Jardiper

Fotografies: David Cucalón